Comunicat de Meandre, Horta Urbana – #Manresa #Bages

Comunicat de Meandre , arran del perill de pèrdua de l’horta urbana i l’afectació del ramal de la Sèquia de Santa Clara del barri de la Sagrada Família.

Analitzades les peticions de la Plataforma SAFA, associació sorgida arran de la construcció de un nou Mercadona als terrenys d’horta del barri de la Sagrada Família, com a part del desenvolupament del Pla parcial d’aquest indret, Meandre fa públic el següent comunicat:

Primer de tot, creiem que es fa necessari que l’Ajuntament inicií la redacció d’un pla especial de l’horta urbana de Manresa pel fet que a banda dels horts del barri de la Sagrada Família, hi ha d’altres espais amb horta romanent dins la ciutat de gran interès. Cal un pla especial global que determini els espais d’horta amb valor ambiental, social, patrimonial, paisatgístic i productiu a preservar i/o a recuperar. Cal establir directrius i condicionants per garantir la màxima preservació de l’horta, d’acord amb valors identificats.

Els arguments que avalen la preservació de l’horta dins la ciutat, i especialment el del sector Sagrada Família, avui en risc, son els següents:

  1. Estratègia de país i ciutat.

Nacions Unides pronostica un creixement molt alt de la població mundial (1000 milions en 15 anys), el qual es concentrarà en les ciutats. Des d’aquesta perspectiva l’Organització Mundial de la Salut augura una crisi alimentària i demanda que les ciutats adoptin mesures per tornar-se autosuficients. En aquest context el sòl agrícola i en concret el sòl de regadiu adquireix un gran valor, tractant-se ja d’un sòl escàs que és necessari preservar. D’aquí res, serà impensable que les transformacions urbanes comportin la pèrdua d’aquest tipus de sòl.

  1. Espai verd central , funcional i productiu.

Manresa destaca per la manca d’espais lliures verds dins la ciutat. La preservació de l’horta de la Sagrada Família permetria dotar al barri, d’un espai verd central, alhora que funcional. Per això, cal el replantejament de l’ordenació dels sectors est de la ciutat, alliberant l’espai d’horta central i concentrant l’edificació al seu voltant. El pla parcial vigent preveu un espai allargat que ressegueix el ramal de la Sèquia de Santa Clara, que prové del de Viladordis. Aquest pla concep aquest ramal com un element merament ornamental. La preservació de l’horta permetria l’obtenció d’un espai lliure funcional, amb un regadiu plenament operatiu, que comptaria amb la implicació de la ciutadania per a la seva conservació i manteniment. Es trencar ia d’aquesta manera amb la tipologia massa habitual d’espais lliures ornamentats amb vegetació, d’elevats costos de manteniment, i s’obtindrien espais sostenibles i autogestionats.

  1. Horta social viva.

L’horta de la Sagrada Família també té components patrimonials-culturals, socials i productius. El ramal de Santa Clara i petits ramals que la reguen formen part del sistema del regadiu manresà construït a l’edat mitjana i conserva elements físics i una

organització funcional d’interès patrimonial. Es tracta d’una horta viva, integrada dins el barri amb una edificació molt densa amb un veïnat que en reclama la seva preservació. Cal que l’horta de barri sigui inclosa en les actuals polítiques de promoció de productes de proximitat de Km 0 i de potenciació dels mercats locals existents.

Des del punt de vista d’ordenació urbana, dir que tot i que el POUM de 2016 ha posat el comptador a zero pel que fa al termini de desenvolupament del Pla parcial Sagrada Família, cal tenir present la inactivitat d’anys de ls propietaris dels terrenys. Creiem que el pla manté una ordenació caduca, de fa més de 20anys, de quan els creixements urbans es basaven en la mobilitat i l’extensió de la xarxa viària, i eren poc o gens sensible a les actuals demandes veïnals de més qualitat i sostenibilitat ambiental i social. És exigible per tant el replantejament del pla amb l’objectiu de preservar de forma definitiva l’horta existent en aquest àmbit.

Per tot plegat, creiem que l’Ajuntament hauria adreçar-se als propietaris dels terrenys i plantejar, davant la seva inactivitat prolongada i l’actual demanda veïnal, la modificació de l’ordenació del pla. En aquest sentit es podria plantejar l’eliminació del vial que creua l’àmbit (prolongació del carrer de Sant Maurici) i la compactació dels àmbits pendents d’edificar, per tal de preservar definitivament el màxim de sòl d’horta. Entenem que s’haurà de mantenir l’edificabilitat de l’àmbit per salvaguardar els interessos i drets dels propietaris i/o evitar indemnitzacions . Quan als terrenys de titularitat pública, els més propers a l’escola Ítaca , s’hi podria fer vivenda de protecció oficial però reordenant-la o traslladant-la a d’alt res sectors pendents de desenvolupar. En aquesta modificació doncs, seria interessant que també s’inclogués els àmbits de desenvolupament adjacents, per tenir una visió global i poder optar a d’altres alternatives per redistribuir l’edificabilitat .

Comentar també la necessitat d’endreçar l’horta preservada, avui força degradada, tant a nivell funcional com per a la millora del paisatge urbà, per tal que esdevingui un espai d’horta urbana modèlic integrat als espais lliures de la ciutat per a l’ús i gaudi dels habitants del barri i de la ciutadania en general. En aquest sentit, destacar l’exemple de les Hortes de Santa Eugènia de Girona: un espai d’horta marginal endreçat per a esdevenir un parc d’horts socials, preservant un espai a tocar del riu Ter, adjacent a la ciutat i en risc d’acabar sent transformat en una nova peça edificada.

Estem davant d’un cas de participació ciutadana en majúscules, la que tant es reclama des de l’administració. La mobilització de la Plataforma SAFA i associació de veïns i la bona predisposició dels responsables de l’Ajuntament poden aconseguir el replanteig de les previsions del Pla parcial. Per altra banda tant la direcció com l’AMPA de l’escola Ítaca, han de ser conscients de l’oportunitat d’or que tenen de poder disposar a curt termini d’aules d’horta a l’aire lliure i de productes de proximitat , no Km, sinó metro 0 per el seu alumnat i docents.

En definitiva, cal conservar el màxim d’horta, el ramal de la Sèquia de Santa Clara i els seus ramals . El dens barri de la Sagrada Família ho mereix. Els temps i les necessitats socials han canviat.

Meandre setembre 2018.