Jos Racero – El músic de Manresa presenta el seu primer llarga durada sota el nom de “De aquí al infinito”

Jos Racero presenta el seu primer treball a Manresa

Jos Racero

Després d’una primera maqueta que servia com a carta de presentació l’any 2010, el músic de Manresa presenta el seu primer llarga durada sota el nom de De aquí al infinito (auto[edit]arte, 2013)

JOS RACERO oferirà el divendres dia 3 de gener de 2014 a les 23h al Sielu de Manresa, en motiu de l’inici de gira de presentació del seu nou disc “De aquí al infinito”.Concert amb tota la seva banda:

Jos Racero: veu, guitarra acústica, guitarra i piano
Toni Mena: guitarra elèctrica i cors
Esteve Martínez: baix i cors
Juan Jesús Caro: Teclats
Eloi Lopez: Bateria

Concerts de presentació:
3 gener | El Sielu (Manresa) | 23h,  Entrades aquí (6€ / 8€)
15 febrer | Cabaret Berlín (Barcelona) | 22h (ant_6€ / taq_8€)

A De aquí al infitito Jos agafa el timó de totes les seves facetes: compositor, intèrpret i productor. El disc ja compta amb el primer senzill i videoclip de la cançó Qué casualidad

click per veure el video

La música de JOS és un viatge “infinit” cap a l’interior de cadascú, un replantejament dels patrons, un “renéixer” de les cendres, un “saltar al buit” sense pors. L’autor prioritza clarament el seu missatge, algunes vegades reivindicatiu, apassionat, encoratjador i revolucionari i, en d’altres, integrador, serè, reflexiu, intimista o sentimental.

Musicalment, la força i l’energia són presents en totes les seves cançons. Mitjos temps que incorporen tornades fresques i potents es combinen amb cançons d’un aire més rock que contenen guitarres distorsionades, bases electròniques i veus trencades.

La producció s’ha fet al detall donant especial importància a la part vocal amb el que Jos demostra sobradament la seva aptitud per interpretar pràcticament qualsevol estil.

Les potents melodies i el rap de “Vive la realidad” es contraposen amb la melancolia de “No puedo hablarte” o la sensibilitat de “Sin tus alas” a piano i veu. El missatge d’optimisme i de llibertat és present pràcticament a tot el disc, sobretot a “Salta al vacío” o “Hecho de cristal”. El primer senzill del disc, “Qué casualidad” és la cançó més rockera, mentre que “Ven conmigo al infinito” s’ha convertit ja en la més elogiada per la seva capacitat de connexió.

La gravació del disc ha estat possible gràcies a les aportacions de micromecenes per finançar-lo. Amb només 40 dies el projecte va obtenir el suport necessari per a dur-lo a terme.