La Patum de Berga, la festa que marca el calendari al municipi.

La plaça de Sant Pere es converteix en l’eix central de la festa des de dimecres i fins diumenge | Els veïns de Berga defineixen la festa com un sentiment, una vivència única probablement indescriptible.

La Patum de Berga no és simplement una festa. La Patum és un sentiment. Aquest dimecres arrenca la festa més popular del Corpus Crhisti, la que es  viu a Berga. “El document més antic trobat a l’arxiu de Berga i que parla d’aquesta festa és de l’any 1621 i des de llavors la seva essència s’ha mantingut inalterable”, explica l’historiador Ramon Felipó. A Berga la Patum es viu durant tot l’any. Les escoles utilitzen la festa com a eix temàtic per treballar contingut curricular, existeix entre els veïns un calendari no oficial que marca els mesos de l’any en funció de la festa. “Deixarem de parlar de la maleïda crisi i viurem al màxim la Patum”, explica Salvador Vinyes, autor del logotip oficial de la festa. A partir de dimecres l’alcalde de Berga, Juli Gendrau, passarà a manar només de forma oficiosa a la ciutat, “el poder passa al poble i als caps de colla”, explica Vinyes. La Patum és més que una festa, és una experiència, una vivència única, probablement indescriptible.

Amb la cercavila del migdia i la nit del dimecres-que altera anualment el seu recorregut en funció d’on tenen el domicili dels administradors de la festa- arrenquen els dies més intensos de Patum, tot i que al municipi ja fa dies, fins i tot setmanes, que es respira Patum.

La plaça de Sant Pere es converteix en l’eix neuràlgic de la festa. Aquí se celebren les Patum de Lluïment del migdia, fins diumenge (incloent la infantil de divendres) i les Patum completes de dijous i diumenge a la nit.

Patum de Berga

Els salts de la Patum

Un salt de Patum inclou una estructura inalterable en la que cadascuna de les comparses llueix la seva representació teatral i el seu ball, sempre en el mateix ordre: els Turcs i Cavallets, les Maces, els Guites, l’Àliga, els Nans Vells, el Gegants i els Nans Nous. Tots els balls tenen una música pròpia que sona en directe i que la multitud coreja i balla a l’uníson. Les completes de dijous i diumenge inclouen també el famós salt de Plens, probablement la imatge més característica i coneguda de la festa berguedana. Els Plens són uns personatges (un centenar) abillats amb herba de vidalba i que porten fuets al cap i la cua que esclaten després de diversos minuts de produir les espurnes carabasses que cremen a la multitud que s’aplega a la plaça. Les representacions finalitzen amb els Tirabols, on la gent gira al voltant de la plaça al ritme de la música i en sentit contrari a les agulles del rellotge i que acaben fins que la multitud -o els músics- està exhausta.

Patum ! Patum ! Patum !

Una festa de rituals

La Patum és una festa que difícilment es pot veure, només es pot viure. “No cal seguir un programa d’actes. “Si segueixes la cercavila al final et perds, però tots els racons de la ciutat emanen festa”, assegura Salvador Vinyes. Tot, en Patum, és ritual: vestir els Plens, amb càntics dels vestidors a Sant Ceferino, beure la tradicional barreja, emetre un silenci sepulcral quan apareix el Àliga a la plaça i més, molts rituals més.

Serveixi com a exemple la popularment coneguda com a ‘Patum dels borratxos’, en què els participants, de matinada, quan ja no queda cap acte oficial, segueixen cantant i ballant les tradicionals tonades de la festa i converteixen qualsevol artefacte en una comparsa.

Berga, els seus veïns i els milers de visitants viuen intensament la Patum, una festa declarada per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des de l’any 2005.

Carles Jòdar
Periodista de La Vanguardia i cap de comunicació de mengemBages

El Bergueda – GuiaManresa