ACCIÓ A FAVOR DELS REFUGIATS
L’Assemblea Territorial de Manresa de l’ANC organitza per aquest proper dissabte 19 de novembre a la plaça de Sant Domènec, de 5 de la tarda a les 8 del vespre, una acció a favor dels refugiats, amb el lema “UN ESTAT INSOLIDARI”. Durant aquesta acció teatralitzada es posarà de manifest l’ actitud del Govern espanyol, explícitament contrari a la proposta que va fer el President Carles Puigdemont al
Comissari Europeu d’Immigració, d’acollir de forma immediata 4.500 refugiats.
Aquesta acció comptarà amb la col·laboració l’Aula d’Arts Escèniques del Teatre Kursaal, els actors de la qual ens oferiran un quadre escènic a la mateixa plaça sobre el tema de l’acció. Comptarem també amb la presència de persones i entitats relacionades amb els refugiats.
Convé destacar el suport de la Regidoria d’Acció Social i Cooperació de l’Ajuntament de Manresa.
Assemblea Territorial de Manresa de l’ANC
Els catalans que coneixen una mica d’història saben de sobres què vol dir ser refugiat. Milers i milers de catalans van haver de deixar el nostre país, per fugir de l’amenaça directa que representava el franquisme i l’ocupació militar de Catalunya. A finals de 1938 i primers de 1939, aquells milers de catalans van travessar el Pirineu i es van haver d’allotjar en precaris camps per a exiliats. I quan França anava sent ocupada també per l’exèrcit de Hitler, molts catalans van haver de fugir altre cop de França cap a Amèrica. Però no tots, perquè manresans com Joaquim Amat i Piniella van ser capturats per les tropes nazis i portats al camp d’extermini de Mauthausen. O com el president Companys, que va ser tornat a Barcelona i afusellat a Montjuïc. Molts catalans, doncs, van saber massa bé què era ser refugiat i van haver de refer la seva vida en les condicions més difícils.
També avui hi ha també molta gent que ha de deixar el seu país. I no l’abandona pas voluntàriament i sense cap motiu. Se’n van perquè els empeny la fam, la misèria i les guerres. S’hi veuen obligats per la necessitat de sobreviure i per mirar d’emprendre una nova vida que sigui digna de ser viscuda. Els refugiats d’avui, que provenen del nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà, ens recorden els catalans d’ahir que s’escampaven per Europa i per Amèrica, buscant també un nou sostre, una nova feina i unes noves oportunitats.
Catalunya ha estat sempre terra d’acollida. I nosaltres ens sentim al costat dels que han hagut d’abandonar el seu país i la seva gent. Diverses institucions públiques, entre elles la Generalitat i molts ajuntaments, han mostrat, des de fa mesos, la seva disposició a acollir refugiats. La paradoxa és que l’Estat Espanyol, al·legant que la qüestió és de la seva competència, ha anat obstaculitzat que els refugiats arribessin a Catalunya i ha retardat que les nostres institucions se’n poguessin fer càrrec. Amb l’acte d’avui volem denunciar l’actitud insolidària de l’Estat i la seva passivitat i indiferència davant d’una necessitat tan urgent. I volem expressar també el nostre suport amb totes les iniciatives i entitats que fa temps que s’han posat a treballar per fer front a la crisi humanitària més greu de la nostra època.
