Manresa del 4 al 7 d’octubre de 2018
Inauguració de la 21a Fira Mediterrània
Dijous 4 d’octubre
19.30 h – Inauguració institucional de La Llotja
21 h La Seu – Erritu de Kukai Dantza, Sharon Fridman & Orfeó Manresà
* Guia de Manresa – Hotels – Restaurants – Pàrquings , etc…
Recull imatges edicions anteriors:
NOTA DE PREMSA Fira Mediterrània (7/10/18)
La Fira Mediterrània acomiada una 21a edició marcada per la investigació artística i els rituals
La Fira ha esdevingut un veritable laboratori de desenvolupament de la cultura popular amb propostes trencadores i cinc residències artístiques a Manresa
Durant quatre dies s’han estrenat 29 obres de les quals, 15 han estat estrenes absolutes
La Llotja de la Fira consolida un model d’activitats que atrau als professionals i genera una alta ocupació en tot moment
La internacionalització, les jornades professionals i les reunions ràpides, principals punts forts de l’activitat professional
David Ibáñez s’acomiada de la Fira Mediterrània després de 7 anys com a director artístic
PODEU DESCARREGAR-VOS MATERIAL GRÀFIC DE LA FIRA AQUÍ
Manresa, diumenge 7 d’octubre · La Fira Mediterrània de Manresa tancarà avui al vespre la seva 21a edició, que va arrencar dijous. Durant quatre dies i amb la suma de prop de 300 activitats, la capital del Bages s’ha convertit un any més, en el centre neuràlgic de la cultura popular i les músiques del món i folk. La Fira tanca una edició dedicada a explorar la relació entre cultura popular, espiritualitat i comunitat i com aquesta connexió pot inspirar la creació escènica contemporània.
- PROGRAMACIÓ ARTÍSTICA
Erritu (ritual), a càrrec de la companyia basca Kukai Dantza amb Sharon Fridman i la col·laboració especial de l’Orfeó Manresà ha estat un dels èxits més rotunds de la Fira. La peça, que ens parla de les diferents etapes vitals de l’ésser humà, va ser adaptada per la companyia basca per representar-se a la nau central de la Seu de Manresa. La solemnitat imponent de l’espai, juntament a l’acurada il·luminació, van contribuir a ressaltar les virtuts d’una coreografia que, combinant el treball físic, la música coral i grans dosis de simbolisme, va seduir completament als assistents. El resultat va ser una autèntica experiència col·lectiva en un espai patrimonial immillorable.
La Fira Mediterrània aposta per la investigació
La 21a edició ha consolidat la Fira Mediterrània com un veritable motor d’acompanyament i creació artística. Enguany s’han desenvolupat cinc residències artístiques, que reflecteixen l’aposta per la investigació convertint la Fira en un laboratori per al desenvolupament de la cultura popular més innovadora mitjançant el suport en la coproducció. El moviment de les coses que prenen temps, amb la prestigiosa ballarina coreana Ji Hye Chung i un grup multidisciplinar d’artistes; Juan Carlos Lérida i les seves Màquinas Sagradas; la Megacobla dels Za; la trapezista Júlia Farrero, i Societat Doctor Alonso, amb l’estrena absoluta d’Estudi per a pandereta, són les cinc propostes que han estat creant i assajant a Manresa, Artés i Barcelona els dies anteriors a la Fira i que mostren un cop més una de les principals línies de treball del certamen manresà: fomentar la creació contemporània a partir de la cultura popular.
En aquest mateix sentit, i en l’àmbit musical, la Fira ha programat propostes que treballen amb la connexió entre la improvisació contemporània i les músiques tradicionals. És el cas del projecte comú entre el pianista andalús i personalitat fonamental del flamenc jazz Chano Domínguez i el destacat trompetista sard Paolo Fresu; el cor d’homes de polifonia occitana Vox Bigerri i el bateria novaiorquès Jim Black i el violinista polonès Janusz Prusinowski amb el graller català Manu Sabaté.
Estrenes: la Fira com a aparador de novetats
L’aposta pel risc i l’estrena de nous projectes artístics també és un segell propi de Fira Mediterrània. Enguany s’han presentat a la Fira projectes inèdits com el d’Arnau Tordera, líder dels Obeses, i el tenora Magí Canyelles amb Les cançons seran sempre nostres, o les Sessions ferotges del xativí Feliu Ventura. També (d)ones, el nou projecte de Les Anxovetes, grup revelació per la seva aproximació fresca i femenina al món de l’havanera; el guitarrista Pau Figueres, amb Nada nuevo bajo el sol, i la Cobla Catalana dels Sons Essencials, amb Si son flors, floriran, entre d’altres. Formacions estatals i internacionals com Jordi Savall & Carlos Núñez, Carles Dénia, els anglopalestins 47soul, el guitarrista tuareg Bombino o la gallega Uxía han escollit la Fira Mediterrània com a escenari per presentar a Catalunya les seves propostes.
Cultura popular, comunitat i participació
La vessant més participativa de la cultura popular, la que protagonitzen colles i col·lectius de tot el territori, ha tornat a tenir un protagonisme important al programa de la Fira. Alguns exemples han estat la jornada castellera, amb la participació de quatre colles, o l’estrena de la Baixada de les Escales de la Seu a càrrec dels Armats de Manresa, amb la col·laboració especial del pianista Manel Camp, entre d’altres. El col·lectiu de foc manresà Xàldiga ha tingut una implicació especial a la Fira, organitzant una multitudinària trobada de dracs d’àmbit català i participant en diverses fases de la performance d’Ada Vilaró PAS per la PAU, amb la que l’artista de Prats de Lluçanès ha creuat el Bages a peu al llarg de sis dies.
En aquesta mateixa línia la 21a edició ha dedicat el Focus a les Illes Balears i ha comptat amb una mostra representativa dels tresors que amaga la cultura popular de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Un dels plats forts tindrà lloc avui amb l’espectacle eqüestre Aires de Menorca, una exhibició de doma, tradició molt present a la cultura popular de l’illa. Completen la programació del Focus la Federació de Dimonis, Diables i Bèsties de Foc de les Illes Balears, el Grup de Ball Pagès Es Broll i la música dels Xeremiers de Mallorca entre d’altres.
- PROFESSIONALS
La Llotja situada al Museu de la Tècnica ha anat esdevenint amb els anys un punt imprescindible de trobada, reunió i negoci més potent, fins a assolir, enguany, un model perfectament ajustat. El nivell d’activitat ha resultat alt des de l’inici fins al final, cosa que respon a un molt bon engranatge entre el disseny de les activitats i els horaris establerts. L’espai professional ha sapigut oferir un model que atrau als professionals i genera constantment activitat de qualitat. La suma d’aquests ingredients dona peu a pensar que tot i tenir un nombre similar a altres edicions de professionals inscrits, aquests són molt més actius.
Enguany, 1106 professionals de 604 entitats s’han acreditat a la Fira Mediterrània incloent la presència de 166 acreditats internacionals. Les activitats proposades a La Llotja han tingut una bona rebuda per part dels professionals: 197 acreditats a les jornades i 456 a les reunions ràpides, una iniciativa de gran acceptació i que creix any rere any i que, juntament amb la presentació de projectes, ha estat la clau de l’increment de l’oferta d’activitat professional, que enguany ha arribat a les 110 activitats. Entre elles, destaca l’aposta per la participació dels tènics dels ajuntaments a les reunions ràpides; la jornada professional, enguany dedicada a aspectes jurídics de la gestió cultural (cooperativisme, drets de propietat i assegurances), i la Vè edició del congrés Wine & Fest Forum, que ha ofert eines als festivals per millorar la seva sostenibilitat mediambiental. Cal destacar també especialment l’èxit de la jornada d’internacionalització de la cultura popular, que va comptar amb la ponència inaugural del conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig. La Llotja ha comptat amb la participació de 45 estands, el 100% de la seva capacitat.
- OCUPACIÓ
Aquest any l’ambient i l’assistència ciutadana a carrers i recintes ha estat notable, molt especialment durant la jornada d’ahir dissabte que va ser, un any més, multitudinària. Pel que fa als espectacles de pagament, l’ocupació enguany es situa en el 76%, segons dades recollides dissabte a la nit, i pendents de computar l’ocupació final de tres espectacles d’avui diumenge. En total s’han venut, a professionals i públic, 9453 entrades, i s’han esgotat les localitats en 11 funcions. De 161 funcions artístiques, un 34% han estat de pagament i un 66% gratuïtes.
Els lligams de la Fira amb Manresa s’estenen al teixit empresarial gràcies al Club Mecenes, plataforma de mecenatge estrenada el 2015, que ja compta amb la participació de 12 empreses del territori. També cal destacar la intensa col·laboració amb diferents agents culturals de la ciutat com el Teatre Kursaal, el Galliner, Cases de la Música i d’Arrel entre molts d’altres. Per altra banda, la Fira és un revulsiu econòmic per a Manresa i el Bages, com ho demostren els diversos estudis d’impacte econòmic així com el fet que, un cop més, durant els dies de Fira, Manresa i la seva àrea d’influència han gaudit de plena ocupació hotelera.
Cal lamentar la suspensió de l’espectacle de circ Gritando sin hacer mucho ruido de la Compañía Yifan a causa de la caiguda que va patir l’artista Ignacio Herrero.
- DAVID IBÁÑEZ S’ACOMIADA DE LA FIRA DESPRÉS DE 7 ANYS COM A DIRECTOR ARTÍSTIC
Després de set anys, David Ibáñez tanca enguany la seva etapa com a director artístic de la Fira Mediterrània. L’any 2012 va iniciar el seu recorregut al capdavant de la Fira, i, des d’aleshores ha treballat per impulsar el projecte en tres àmbits: La internacionalització, a través de plans d’acció anuals i una forta agenda de vinculacions amb altres entitats i professionals internacionals (projectes europeus, intercanvis, etc…), especialment en el terreny de la música. L’avantguarda, potenciant coproduccions i laboratoris en arts escèniques on la creació més contemporània s’inspira en la cultura a popular. I la participació, obrint el programa de la Fira al treball comunitari i a les colles i col·lectius de cultura popular de base que mantenen i enriqueixen dia a dia el nostre patrimoni immaterial. Ha treballat per vincular estretament l’activitat artística amb la professional, generant sinèrgies que permetin una fira el més connectada possible amb la resta d’agents culturals del país i de l’estranger. L’objectiu de tot plegat ha estat convertir la Fira en un aparador eficaç de les propostes artístiques que impulsa i, en definitiva, en una eina al servei de la nostra cultura. Com a mostra, la present nota de premsa incorpora un annex-informe qualitatiu on es repassa la trajectòria nacional i internacional d’alguns projectes musicals, d’arts escèniques i de patrimoni que han estat impulsats per la Fira al llarg de les darreres edicions. Aquesta tasca acumulada ens permet considerar que la Fira Mediterrània és avui l’aparador per excel·lència de la cultura popular del segle XXI.
- INDICADORS DE LA 21A FIRA MEDITERRÀNIA
Total de professionals (programadors, premsa i artistes):
Catalans: 807
Resta de l’Estat: 133
Internacional: 166
Total d’entitats acreditades: 604
Companyies i funcions:
Total de companyies: 116
Companyies de Catalunya: 56,90%
Companyies de la resta de l’Estat: 18,10%
Companyies internacionals: 25%
Coproduccions: 8
Residències artístiques: 5
Estrenes: 29
- Estrenes absolutes: 15
- Estrenes a Catalunya: 6
- Estrenes a l’Estat espanyol: 4
- Projectes en procés de creació: 4
Espais d’actuació: 18
Ens professionals:
Entrades: 9453 (dada actualitzada dissabte al vespre)
Ocupació: 76% (dada actualitzada dissabte al vespre)
Funcions artístiques: 161
Funcions de pagament: 36%
Funcions gratuïtes: 66%
Sessions amb entrades exhaurides: 11
Inscrits a les jornades professionals: 197
Inscrits a la trobada de contractació: 150
Presentacions de projectes: 39
Reunions ràpides: 456
Estands a la Llotja: 45
Parades al Fira Passeig: 97 (inclòs Food trucks i parades de la pl. Sant Domènec)
Escoles al FiraEscoles: 20
Activitats:
Total activitats: 301
- Funcions artístiques: 161
- Activitat professional: 110
- +diterrània: 30
La Fira Mediterrània de Manresa compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Manresa i la Diputació de Barcelona, amb el copatrocini institucional del Ministeri d’educació, cultura i esports, Acción Cultural Española, la Direcció General de Cultura del Govern de les Illes Balears, l’Instituto Basco Etxepare i l’Institut Ramon Llull.