Breu biografia d'en Pere Tomich:
Bagà, s. XV – abans de 1481
Va ser un cavaller i historiador català i castellà del castell d'Aristot (1446-1447).
Obra
“Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona” està dedicà a l'arquebisbe de Saragossa Dalmau de Mur.
L'obra és un intent d'Història general, obra caracterísitica del segle XV, i que centrada en Catalunya, va des de la Creació, passa pels primers pobladors d'Espanya, i arriba fins a començaments del regnat d'Alfons V d'Aragó "el Magnànim".
L'obra és una reivindicació del paper de l'aristocràcia militar en front de la monarquia absoluta, sent característiques les llargues llistes de la noblesa aragonesa, valenciana i catalana que participà en les empreses bèl·liques, sobretot marítimes, de la Corona d'Aragó.
Així mateix les genealogies de llinatges nobles, en especial les referències al llinatge Pinós, i les precisions sobre Sicília entre els anys 1390 i 1416.
Així mateix l'obra recull diverses llegendes de la Corona d'Aragó, com ara la de Galceran de Pinós i el rescat de les cent donzelles, miracle atribuït a Sant Esteve.
Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona fou acabada el 1438 a Bagà, però no fou editada fins el 1495. Aquesta primera edició es féu a Barcelona i porta per títol Històries e conquestes de Cathalunya.
Posteriorment l'obra fou retocada i continuada, reeditada els anys 1519 i el 1534, amb el nom de "Histories e Conquestes del reyalme Darago e principat de Cathalunya" (en què arriba fins els temps de 1516); no tornà a ser editada fins el 1886, amb el nom de "Historias e Conquestas Dels Excellentissims e Catholics Reys De Arago
Castell de la Portella
Enderrocat.
També conegut amb el nom de castell de Frontenyà.
Aquesta zona va ésser repoblada molt aviat ja que a l’any 900 fou consagrada l’església parroquial de la Quar.
A finals del segle X, els vicaris regien aquest lloc en nom dels comtes de Cerdanya.
Doda i el seu fill Wifred son els primers senyors d’aquest castell i fundadors del monestir homònim.
L’any 1021, Bernat “Tallaferro”, comte de Besalú, llegà aquest castell entre altres possessions al seu fill Guillem, posteriorment conegut com “el Gras”.
L’any 1060 n’era vicari Bernat, casat amb Migdònia, i fill de Guifre.
Vers l’any 1127 surt esmentat en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan, Pere Guerau com a vicari de la Portella.
En el monestir de la Portella es guarden les despulles del noble Bernat de Portella, aquest era fidel de la mainada del rei Pere “el Catòlic”, quan aquest darrer finà a la batalla de Muret el 1213, Bernat el volgué venjar, quan en Balduí, el traïdor de la causa occitana fou agafat pres al castell de l’Olm, va ésser condemnat a mort per deslleial i, el comte Pere de Foix i Bernat de Portella sol•licitaren l’honor de penjar-lo personalment.
L’any 1231 n’eren senyors els germans Bernat i Gueraula de Portella.
L’any 1323 no havia bones relacions entre Huc de Mataplana, comte de Pallars i senyor de Berga i, el noble G. de Portella.
El rei Pere “el Cerimoniós” vengué a Sibil•la, muller d’Andreu de Fonollet, fill de Marquesa de Portella, lo mer imperi i totes les jurisdiccions de les baronies de la Portella i Llussà i altres castells per 2.000 florins.
L’any 1348, en una venda de terres, apareix Andreu de Fonollet com senyor de les baronies de la Portella i Lluçà.
L’any 1369, Andreu de Fonollet, vescomte de Canet i d’Illa, vengué les dues baronies abans esmentades a Pere Galceran de Pinós i a la seva muller Guillema, com no disposaven de la quantitat, tingueren que sortir fiadores les universitats de Bagà, Gisclareny, Saldes, Gósol, Josa i Gavarrós.
El succeí el seu germà, Bernat I Galceran de Pinós, el 1383; per aquesta època el cavaller Pere Tomich era procurador general d’aquesta baronia.
L’any 1398, el rei Martí “l’Humà” incorporà la jurisdicció d’aquesta baronia i altres parròquies a la Corona.
L’any 1437 n’era procurador general en aquesta baronia Bernat de Camprubí.
L’any 1589 n’era senyor d’aquesta baronia Joan Galceran de Pinós i de Sorite.
Al segle XVII la baronia de la Portella constava de “Palmerola, Borradà, Castell, Vilada, Laquar, Segás, Viura, Marlés, Vallariola”, pertanyia al comte de Vallfogona, es trobava en la sotsvegueria de Berga i de la vegueria de Manresa. |
