MANRESA


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 La Ciutat vella | La Ciutat Moderna | La Seu | Monuments Ignasians | Imatges  | Turisme

MANRESA
MINORISA

Per conèixer més la ciutat de Manresa visiteu també les webs de l'apartat " oci i cultura "

    Municipi i cap de comarca del Bages, a l'extrem meridional  del pla de Bages, a l'angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener (41 km2; 66 320h [1991]). El territori, dins la conca d'erosió del centre de la comarca, és afaiçonat per una sèrie de turons testimoni i uns relleus marginals de major elevació (Montlleó, 361 m; Bufalvent, 387 m; Collbaix, 544 m), i és drenat, a més del Llobregat i el Cardener, per les rieres de Rajadell i de Cornet (o de Guardiola) i diversos torrents.
Tot i que les activitats industrials i de serveis són les més destacables, el sector primari no ha estat totalment marginat. El regadiu, que aprofita l'aigua de la històrica sèquia de Manresa, és dedicat especialment a verdures, llegums i fruita, com també a cereals, blat de moro, patates i farratge. Al secà predominen els cereals i el farratge. La ramaderia se centra especialment en la producció de porcí i boví. La tradició industrial es remunta als segles medievals. Actualment, en el sector secundari, hi destaquen els sectors metal·lúrgic, químic i de la pell. El sector terciari és força important, com correspon a un cap de comarca de les seves dimensions. La seva condició de nucli radial de vies de comunicació és un factor rellevant en l'activitat comercial de Manresa. La ciutat (63 525 h [1991], manresans; 238 m alt), centre del Bages, és a la riba esquerra del Cardener. Hi són remarcables, entre altres monuments, la basílica o col·legiata de Manresa, dita popularment la Seu, la Cova de Sant Ignasi, el pont vell (s XII), del Cardener, el pont nou, gòtic (s XIV), l'antic palau del consell (s XVII), la casa de la ciutat (s XVIII), l'església del Priorat cistercenc de Sant Pau, el claustre gòtic de les caputxines (s XV), l'església renaixentista de Sant Francesc i el claustre barroc del col·legi de Sant Ignasi. Hi ha també un conjunt notable d'edificis del període modernista. Hi ha indicis de poblament neolític (sepulcres de fossa de les Marcetes) i d'un poblat ibèric, situat al cim del puig Cardener. Algun historiador identificà aquesta població amb la Becasis citada per Ptolemeu; d'altres anomenen la ciutat Minorisa. Envaïda i abandonada pels sarraïns, a la fi del s VIII, fou enviada novament pels musulmans, a mitjan s IX. La conquesta definitiva i el repoblament de la ciutat foren obra del comte Guifré el Pilós. Destruïda una altra vegada en una ràtzia sarraïna, poc després de l'any 1000, la comtessa Ermessenda de Barcelona i l'abat Oliba n'iniciaren la restauració, uns vint anys després. La població medieval s'anà definint com a centre comarcal indiscutible i assolí l'apogeu en arribar el s XIV. Un conjunt de construccions religioses donaren una fesomia nova a l'antiga ciutat fortalesa. Jaume II ratificà, el 1315, el títol de ciutat, i n'instituí el règim municipal. El 1339 Pere III atorgà el privilegi de construcció de la sèquia. Fou cap de la vegueria de Manresa. El fogatge de 1365-70 dóna un cens d'uns 3 200 h. Des del 1351 formà part del ducat de Girona, instituït per a l'hereu de la corona, Joan (després Joan I), que el 1393 creà el Consell de Cent Jurats per al govern municipal. Un esdeveniment important per a la història Manresana fou l'estada d'Ignasi de Loiola. Durant la guerra dels Segadors Manresa acollí en dues ocasions (1651 i 1652) la generalitat de Catalunya i encunyà moneda pròpia. L'actitud antiborbònica de la ciutat en la guerra de Successió fou causa de l'ocupació i l'incendi per l'exèrcit filipista. Després del decret de Nova Planta fou cap del corregiment de Manresa. Amb motiu de la Guerra Gran, la ciutat dugué la iniciativa de constitució d'una junta general o assemblea del Principat (1793). Tingué també una actuació destacada en la guerra contra Napoleó. L'aixecament reialista dels Malcontents (1827) convertí Manresa en seu de la Junta Superior de Govern del Principat. El progrés de la ciutat al llarg del s XIX fou motivat per la industrialització mitjançant l'aprofitament intensiu dels recursos hidràulics i l'aplicació primerenca del vapor, la instal·lació del gas, la construcció de carreteres i, sobretot, la del ferrocarril de Barcelona a Lleida (el 1859 arribà a Manresa). Causa i efecte de la prosperitat material i del 
desenvolupament urbà foren, entre altres factors, la fundació de la Caixa d'Estalvis de Manresa (1865) i del Banc de Manresa (1881), les instal·lacions del telègraf (1864) i de l'aigua potable (1865), la construcció del ferrocarril a Berga (1883) i la creació del Teatre Conservatori (1878) i del passeig de Pere III (1891). El 1892 tingué lloc a Manresa la primera assemblea de la Unió Catalanista, que aprovà les Bases de Manresa.  El primer decenni del s XX fou pròdig de fundacions de signe cultural i societari, que es mantenen encara amb relleu i amb projecció extraciutadana: l'Orfeó Manresa (1901), el Centre Excursionista de la Comarca de Bages (1905) i l'Esbart Manresa de Dansaires (1909). Dels esdeveniments polítics produïts a Catalunya al llarg del s XX han tingut una repercussió especial a Manresa els fets de la Setmana Tràgica (1909), l'aixecament de l'alt Llobregat (1932), el Sis d'Octubre de 1934 i la guerra civil de 1936-39. A la postguerra, el creixement industrial ha anat seguit del fenomen de la immigració obrera. La població de Manresa representava, el 1991, el 42% del total comarcal. L'expansió urbana ha estat paral·lela a les oscil·lacions demogràfiques i econòmiques. Els anys setanta es construí una carretera cap a Barcelona per la vall del Llobregat, el 1989 s'obrí l'autopista Manresa - Terrassa i els anys noranta es construí l'eix transversal.

     Al 2000 es crea la web guiamanresa.com 

     Bases de Manresa Nom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana, presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27 de març de 1892. Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l'assemblea. En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, preconitzant, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu.


La ciutat de Manresa disposa dels títol honorífics de Molt noble, Molt lleial i Benèfica ciutat.

Més informació de Manresa a la Hiper enciclopèdia (Enciclopèdia Catalana)

     
 
 


Recomana aquesta pàgina a +1 de Google :
 
 




Guia de Manresa - Passsatge Vilaseca Garriga C, 08241, Manresa (Bages , Catalunya ) - Telèfon: + 34 608795843 - E_ mail : guia@guiamanresa.com
GuiaManresa.com
   
Directe a :
Copyright © 2000 - 2017 - (tots els drets reservats) - Condicions'dùs - Avís legal
www.guiamanresa.com / www.manresaguia.com / www.guiamanresa.cat / www.guiamanresa.net / www.guiamanresa.eu / www.guiamanresa.es