El valencià Antoni Infante farà el parlament de la catorzena Marxa de Torxes per la Independència a la capital del Bages
La Comissió 11 de Setembre, que aquest any està formada pel Consell de la República, la CUP, ERC, Junts per Catalunya, Òmnium Bages-Moianès i Poble Lliure, organitza la catorzena edició de la Marxa de Torxes per la Independència a Manresa. La marxa sortirà de la plaça Neus Català i Pallejà (Crist Rei) i recorrerà el passeig de Pere III, plaça Sant Domènec, Plana de l’Om i Sant Miquel. La colla castellera Tirallongues aixecarà un pilar en l’arribada a la plaça Major. La marxa comptarà també amb la participació de músics de carrer.
El parlament de l’acte anirà a càrrec d’Antoni Infante, membre de Decidim! Plataforma pel dret a decidir del País Valencià, convidat per la Comissió 11 de Setembre en el context d’una marxa que vol reivindicar l’amnistia i el dret a l’autodeterminació, i fer públic el rebuig a l’auge de l’extrema dreta, i per tal de mostrar la solidaritat amb el País Valencià en un moment greu, a causa de l’arribada al govern de la Generalitat del PP i VOX. Andalús de naixement i amb àmplia experiència sindical, Antoni Infante és membre fundador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i treballa a favor de la sobirania, la independència, el socialisme i l’equiparació de gènere.
El cartell d’aquesta catorzena edició és obra de l’artista santfruitosenca Clara Oliveres i les torxes es podran adquirir des d’una hora abans de l’inici de la marxa, al preu de 4 euros.
Cal recordar que l’any passat no es va fer marxa de torxes a Manresa, perquè es va considerar que no hi havia prou consens entre partits i organitzacions organitzadores, i es va substituir per l’Acte Cívic per la Llibertat organitzat per Òmnium a la plaça Major.
La Flama del Canigó arribarà a Manresa el proper divendres, 23 de juny, vigília de Sant Joan, a la plaça Major, en un acte coordinat per Òmnium Bages-Moianès.
La Flama, procedent del cim del Canigó, serà rebuda a les cinc de la tarda, a la Muralla de Sant Domènec (davant del teatre Conservatori), des d’on es durà fins a la Plana de l’Om, on serà custodiada fins al vespre, amb cançons i danses dels Països Catalans, per portar-la a la plaça Major en cercavila a dos quarts de vuit del vespre.
Tot seguit, la coral Refilets interpretarà Muntanyes del Canigó i altres cançons populars, abans de donar pas a la Revetlla Infantil Sense Petards. Des d’Òmnium Bages-Moianès es convida tothom qui vulgui a recollir la flama per encendre les fogueres dels barris i pobles de les nostres comarques.
PROGRAMA:
17:00 h Rebuda de la Flama a la punta Passeig (davant del Conservatori) i trasllat a la Plana de l’Om.
17:30 h Danses d’arreu dels Països Catalans a la Plana de l’Om, a càrrec de Tradiball Endansa i acompanyament musical del grup Giravolt.
18:30 h Cant coral a la Plana de l’Om, amb el Taller de cançons de l’Ajuntament de Manresa.
19:15 h Pujada de la Flama fins a la plaça Major, amb músics de carrer.
19:30 h Encesa del peveter, lectura del missatge a càrrec de Montserrat Vives Jorba i interpretació coral de Muntanyes del Canigó a càrrec de la coral Refilets.
20:00 h Revetlla infantil sense petards (organització: Imagina’t)
Rosalina camps Compaño cedeix el seu llegat fotogràfic a l’Arxiu Comarcal del Berguedà
Rosalina Camps Compañó (Bagà, 1931) Nascuda l’any 1931 a Cal Trumfo de Bagà, Rosalina Camps va comprar-se la seva primera càmera fotogràfica – una Kodak – als quinze anys, juntament amb el seu germà Ramon, per 150 pessetes. Durant la seva infantesa visqué a Mataró, Maçanes i Manresa. En aquesta última població, a cal Subirana, va aprendre l’ofici de perruquera, professió que va seguir a Bagà juntament amb la seva germana Teresina, regentant conjuntament una perruqueria. Les primeres preses d’imatges tenien lloc quan anava a esquiar. No tenia coneixements de fotografia, sinó que era plenament autodidàctica i va anar aprenent a retratar mica en mica. Es trasllada a viure a Manresa el 1954, en casar-se amb Manel Cisa, amb el qual tingué sis fills. Primer s’instal·laren a la Reforma i anys més tard prop de la plaça de Catalunya. El primer premi de fotografia de Rosalina Camps arribà el 1958. Era una fotografia del seu fill Francesc, que tenia un any, amb la Seu al fons, que va ser premiada per Televisió Espanyola. A aquest premi en seguiren molts d’altres de rellevants, especialment als anys 70: cinc premis de TVE, sis de TVE a Catalunya i el premi de fotografia femenina convocat pel reporter gràfic Carlos Pérez de Rozas. Els premis Mundo Social que guanyà li van permetre viatjar a Cuba, Cancún i les Canàries. En aquells anys eren ben poques les dones que es presentaven a concursos de fotografia. Algunes eren conegudes, com Carmen Garcia de Ferrando i Glòria Sala, de Barcelona. En total ha recollit més d’un centenar de premis. De la seva biografia destaca també la trobada que tingué amb Dalí el 1974, el qual li va signar l’abric que portava. Rosalina va exhibir l’abric durant molts anys i explotà les fotografies que aquesta trobada li va permetre. Una altra anècdota que li permeté endinsar-se entre les personalitats del món fotogràfic fou que el 1975 es va fer passar per reportera del diari “Manresa” per fotografiar de prop el Papa Pau VI al Vaticà. Això li va donar notorietat i que se la conegués en diferents àmbits. Als anys 80 el seu marit, Manel Cisa, li regalà un laboratori que s’instal·là a casa seva. Això permetia a Rosalina revelar-se les pròpies fotografies i experimentar amb el procés, de manera que pogués aconseguir imatges per expressar el que volia a través d’un estil propi. En l’àmbit de dimensió pública, Rosalina Camps va ser sòcia fundadora de Foto Art Manresa i ha exposat en moltes poblacions de Catalunya i Andorra. Ha tingut contacte amb nombrosos fotògrafs d’arreu del territori; podem destacar Modest Francisco en l’àmbit manresà i Joan Ribera en el berguedà. Destaquen en les seves fotografies l’ús que feia de familiars i amics com a models per a les fotografies. Aquesta proximitat la veiem també amb el pintor De Soto, també baganès i molt reconegut, qui pintà alguns objectes i fotografies de Rosalina Camps per tal de donar-los un toc original i particular. Rosalina també va fer durant uns anys de marxant del pintor i la seva relació queda també plasmada en part de la seva obra. La part més reconeguda de la seva obra és el retrat en blanc i negre. La seva fotografia parteix de la seva imaginació, ingenuïtat i vivències i beu de la seva originalitat i caràcter propis. En un homenatge, el seu amic Joan Segon i Comellas definia així l’obra de Rosalina: “La seva fotografia simple, fresca, sense estridències innecessàries és un compendi de tendresa, d’anècdota i de quotidianitat captada en el moment precís”
Contingut La part principal de l’obra fotogràfica de Rosalina Camps és el retrat en blanc i negre. Fins i tot en fotografia més moderna, l’artista optava per deixar el color a banda per poder transmetre a través de la seva obra. Sovint els models – que són fonamentalment familiars i amics – tenen alguna peça de roba o tret característic que els dona una singularitat especial. A banda d’això, el retrat en color també és present en la seva obra dels últims trenta anys. En la vessant més social i humana, les fotografies de Rosalina tenen dos nuclis principals: Bagà i Manresa. Aquestes dues poblacions són les que acumulen major nombre d’imatges, molt especialment de les seves festes i de la seva gent. A banda, trobem actes escampats arreu del territori català. Són importants quantitativament les fotografies fetes a Calafell, on estiuejava, però també en altres poblacions com Gósol, Berga, Guardiola de Berguedà o Igualada. També hi ha fotografies de viatges a l’estranger, que eren sovint premis rebuts per fotografies premiades. Les imatges més antigues d’aquesta activitat més social són en blanc i negre, mentre que les de viatges més recents són en color. Totes aquestes imatges permeten copsar diversos canvis ocorreguts a la societat al llarg de la segona meitat del segle XX, molt especialment en l’àmbit més costumista i també de festes i tradicions. La part més significativa d’aquestes imatges ens arriba a través de negatius en blanc i negre – més de 58.000 – i també en color – més de 18.000 –, però també a través de gairebé 10.000 positius de formats molt diversos. Alguns d’aquests positius eren les imatges revelades, però molts d’ells eren ampliacions de fotografies, pensades per a ser presentades en concursos de fotografia. També són destacables les diapositives que té el fons, així com la imatge digital, més moderna. És molt bon complement en el fons per a entendre la seva obra la part de documentació textual que conté, especialment els cartells i tríptics d’exposicions, i també els butlletins de nombroses associacions fotogràfiques; ressalta igualment una important col·lecció de revistes especialitzades en fotografia.
Al braç de la Rosalina, el bolso, la nena i la càmera de fotografiar
L’Encesa de la Nova Llum, organitzada per Òmnium Bages-Moianès des de fa onze anys, presenta un projecte artístic de Susanna Ayala a la plaça de Sant Domènec, amb el lema Ja volem el pa sencer. L’entitat, que commemora durant aquest curs el seu cinquantenari al Bages i el Moianès, també demana a la ciutadania que encengui espelmes a les finestres, balcons i terrasses de casa seva.
L’acció es farà, com cada any, en la vigília de la Festa de la Llum de Manresa, el dilluns 20 de febrer, a les set del vespre, i aquest any presenta a la plaça de Sant Domènec una proposta de Susanna Ayala, amb el lema Ja volem el pa sencer, amb milers d’espelmes que encendran persones voluntàries.
Susana Ayala és artista muralista i compagina diverses tècniques: gravat, serigrafia, treballs amb fusta, il·lustració, murals polítics, obres pròpies i també cartellisme.
L’organització fa una crida als voluntaris que vulguin ajudar a encendre els milers d’espelmes, que poden adreçar-se a l’Espai Òmnium o a bages@omnium.cat, o bé trucar al tel. 938726321.
Ja s’acosta la Diada de l’Onze de Setembre d’enguany i l’Assemblea Nacional Catalana l’encara amb el lema “Tornem-hi per vèncer: Independència”!
S’ha acabat esperar res dels partits, només el poble i la societat civil organitzada podran assolir la independència. La victòria de l’1-O i la majoria independentista al Parlament no es poden malgastar en taules de diàleg amb l’Estat espanyol i trifulgues internes. La samarreta negra acompanya aquest missatge i simbolitza la lluita i la no-rendició, un canvi d’etapa en què la lluita és la protagonista.
Cinc anys de greuges s’afegeixen als tres-cents anys d’intensa repressió política i judicial, de sentències contra l’escola en català, de l’espoli fiscal…, a més de l’espionatge amb Pegasus, vergonyosa baixa inversió de l’Estat en infraestructures o el projecte de llei, dit de memòria històrica, que continua deixant en mans de l’Estat la comissaria dels horrors de Via Laietana.
A Manresa podreu anar a comprar la samarreta i el tiquet del bus en els locals següents:
Local ANC Manresa – SAMARRETA (15€, nens 8€)* / TIQUET BUS (12€). A partir del 22 d’agost, de dilluns a divendres de 19h a 21h.
Parada del Passeig de Manresa – SAMARRETA (15€, nens 8€). Dissabte 20, 27 (agost) i 3(setembre) de 18h a 20h.
A Manresa podreu anar a comprar la samarreta i el tiquet del bus en els locals següents:
Local ANC Manresa – SAMARRETA (15€, nens 8€)* / TIQUET BUS (12€). A partir del 22 d’agost, de dilluns a divendres de 19h a 21h.