La Flama del Canigó arribarà a Manresa el proper divendres, 23 de juny, vigília de Sant Joan, a la plaça Major, en un acte coordinat per Òmnium Bages-Moianès.
La Flama, procedent del cim del Canigó, serà rebuda a les cinc de la tarda, a la Muralla de Sant Domènec (davant del teatre Conservatori), des d’on es durà fins a la Plana de l’Om, on serà custodiada fins al vespre, amb cançons i danses dels Països Catalans, per portar-la a la plaça Major en cercavila a dos quarts de vuit del vespre.
Tot seguit, la coral Refilets interpretarà Muntanyes del Canigó i altres cançons populars, abans de donar pas a la Revetlla Infantil Sense Petards. Des d’Òmnium Bages-Moianès es convida tothom qui vulgui a recollir la flama per encendre les fogueres dels barris i pobles de les nostres comarques.
PROGRAMA:
17:00 h Rebuda de la Flama a la punta Passeig (davant del Conservatori) i trasllat a la Plana de l’Om.
17:30 h Danses d’arreu dels Països Catalans a la Plana de l’Om, a càrrec de Tradiball Endansa i acompanyament musical del grup Giravolt.
18:30 h Cant coral a la Plana de l’Om, amb el Taller de cançons de l’Ajuntament de Manresa.
19:15 h Pujada de la Flama fins a la plaça Major, amb músics de carrer.
19:30 h Encesa del peveter, lectura del missatge a càrrec de Montserrat Vives Jorba i interpretació coral de Muntanyes del Canigó a càrrec de la coral Refilets.
20:00 h Revetlla infantil sense petards (organització: Imagina’t)
Rosalina camps Compaño cedeix el seu llegat fotogràfic a l’Arxiu Comarcal del Berguedà
Rosalina Camps Compañó (Bagà, 1931) Nascuda l’any 1931 a Cal Trumfo de Bagà, Rosalina Camps va comprar-se la seva primera càmera fotogràfica – una Kodak – als quinze anys, juntament amb el seu germà Ramon, per 150 pessetes. Durant la seva infantesa visqué a Mataró, Maçanes i Manresa. En aquesta última població, a cal Subirana, va aprendre l’ofici de perruquera, professió que va seguir a Bagà juntament amb la seva germana Teresina, regentant conjuntament una perruqueria. Les primeres preses d’imatges tenien lloc quan anava a esquiar. No tenia coneixements de fotografia, sinó que era plenament autodidàctica i va anar aprenent a retratar mica en mica. Es trasllada a viure a Manresa el 1954, en casar-se amb Manel Cisa, amb el qual tingué sis fills. Primer s’instal·laren a la Reforma i anys més tard prop de la plaça de Catalunya. El primer premi de fotografia de Rosalina Camps arribà el 1958. Era una fotografia del seu fill Francesc, que tenia un any, amb la Seu al fons, que va ser premiada per Televisió Espanyola. A aquest premi en seguiren molts d’altres de rellevants, especialment als anys 70: cinc premis de TVE, sis de TVE a Catalunya i el premi de fotografia femenina convocat pel reporter gràfic Carlos Pérez de Rozas. Els premis Mundo Social que guanyà li van permetre viatjar a Cuba, Cancún i les Canàries. En aquells anys eren ben poques les dones que es presentaven a concursos de fotografia. Algunes eren conegudes, com Carmen Garcia de Ferrando i Glòria Sala, de Barcelona. En total ha recollit més d’un centenar de premis. De la seva biografia destaca també la trobada que tingué amb Dalí el 1974, el qual li va signar l’abric que portava. Rosalina va exhibir l’abric durant molts anys i explotà les fotografies que aquesta trobada li va permetre. Una altra anècdota que li permeté endinsar-se entre les personalitats del món fotogràfic fou que el 1975 es va fer passar per reportera del diari “Manresa” per fotografiar de prop el Papa Pau VI al Vaticà. Això li va donar notorietat i que se la conegués en diferents àmbits. Als anys 80 el seu marit, Manel Cisa, li regalà un laboratori que s’instal·là a casa seva. Això permetia a Rosalina revelar-se les pròpies fotografies i experimentar amb el procés, de manera que pogués aconseguir imatges per expressar el que volia a través d’un estil propi. En l’àmbit de dimensió pública, Rosalina Camps va ser sòcia fundadora de Foto Art Manresa i ha exposat en moltes poblacions de Catalunya i Andorra. Ha tingut contacte amb nombrosos fotògrafs d’arreu del territori; podem destacar Modest Francisco en l’àmbit manresà i Joan Ribera en el berguedà. Destaquen en les seves fotografies l’ús que feia de familiars i amics com a models per a les fotografies. Aquesta proximitat la veiem també amb el pintor De Soto, també baganès i molt reconegut, qui pintà alguns objectes i fotografies de Rosalina Camps per tal de donar-los un toc original i particular. Rosalina també va fer durant uns anys de marxant del pintor i la seva relació queda també plasmada en part de la seva obra. La part més reconeguda de la seva obra és el retrat en blanc i negre. La seva fotografia parteix de la seva imaginació, ingenuïtat i vivències i beu de la seva originalitat i caràcter propis. En un homenatge, el seu amic Joan Segon i Comellas definia així l’obra de Rosalina: “La seva fotografia simple, fresca, sense estridències innecessàries és un compendi de tendresa, d’anècdota i de quotidianitat captada en el moment precís”
Contingut La part principal de l’obra fotogràfica de Rosalina Camps és el retrat en blanc i negre. Fins i tot en fotografia més moderna, l’artista optava per deixar el color a banda per poder transmetre a través de la seva obra. Sovint els models – que són fonamentalment familiars i amics – tenen alguna peça de roba o tret característic que els dona una singularitat especial. A banda d’això, el retrat en color també és present en la seva obra dels últims trenta anys. En la vessant més social i humana, les fotografies de Rosalina tenen dos nuclis principals: Bagà i Manresa. Aquestes dues poblacions són les que acumulen major nombre d’imatges, molt especialment de les seves festes i de la seva gent. A banda, trobem actes escampats arreu del territori català. Són importants quantitativament les fotografies fetes a Calafell, on estiuejava, però també en altres poblacions com Gósol, Berga, Guardiola de Berguedà o Igualada. També hi ha fotografies de viatges a l’estranger, que eren sovint premis rebuts per fotografies premiades. Les imatges més antigues d’aquesta activitat més social són en blanc i negre, mentre que les de viatges més recents són en color. Totes aquestes imatges permeten copsar diversos canvis ocorreguts a la societat al llarg de la segona meitat del segle XX, molt especialment en l’àmbit més costumista i també de festes i tradicions. La part més significativa d’aquestes imatges ens arriba a través de negatius en blanc i negre – més de 58.000 – i també en color – més de 18.000 –, però també a través de gairebé 10.000 positius de formats molt diversos. Alguns d’aquests positius eren les imatges revelades, però molts d’ells eren ampliacions de fotografies, pensades per a ser presentades en concursos de fotografia. També són destacables les diapositives que té el fons, així com la imatge digital, més moderna. És molt bon complement en el fons per a entendre la seva obra la part de documentació textual que conté, especialment els cartells i tríptics d’exposicions, i també els butlletins de nombroses associacions fotogràfiques; ressalta igualment una important col·lecció de revistes especialitzades en fotografia.
Al braç de la Rosalina, el bolso, la nena i la càmera de fotografiar
