Quant a Pius

Guia de Manresa, del Bages i de la Catalunya Central -Guia Cultural, Social i Comercial - des de l'any 2000 al servei de la Catalunya central.

VOC-Festival Òmnium de Curtmetratge – 15 de març, a les 19 h – Manresa

El VOC-Festival Òmnium de Curtmetratges arriba, divendres, a Manresa 

Els curtmetratges seleccionats es podran veure a l’auditori de la Plana de l’Om aquest divendres, 15 de març, a les 19 h

La 8a edició de la Mostra VOC – Festival Òmnium de Curtmetratges 2024, que organitza Òmnium Cultural, arriba a Manresa. Els curtmetratges finalistes de l’edició d’enguany es podran veure dins la sessió I, titulada ‘Avui i demà’, d’una durada de 89 minuts.

La mostra, que durarà un mes, comptarà amb 140 sessions, a 90 sales de més de 80 localitats dels Països Catalans.  A més, per primer cop, els curtmetratges seleccionats en aquesta edició es podran veure a la plataforma 3Cat i, com en les edicions anteriors, també estaran disponibles a la plataforma digital Filmin. “Volem generar i consolidar espais per la presència de la llengua a l’audiovisual, al mateix temps que construïm noves oportunitats per la creació en català”, assegura el president d’Òmnium, Xavier Antich.

La mostra VOC també es podrà veure en nombroses ciutats d’arreu del món, com Luxemburg, Montreal, Quito, Brussel·les, Caracas, Edimburg, Ciutat de Mèxic, Madrid, Tolosa, París, Praga, Londres, Nova York i Bogotà.

Enguany, el jurat del VOC, que serà l’encarregat d’atorgar un premi per al millor curt documental i un per al millor curt de ficció, valorats tots dos en 3.000€, està integrat per Nathalie Modigliani, cofundadora i codirectora de MODIband; Neus Ballús, directora de cinema, guionista i muntadora; Anna Giralt Gris, cineasta i investigadora; Macià Florit, realitzador i productor audiovisual a Elsabeth; i, Pol Roig, cineasta i programador. 

Com cada any, el públic podrà votar els diferents curtmetratges seleccionats i els guanyadors de ficció i documental s’enduran 1.000€, respectivament. Finalment, aquesta edició gaudirà del Premi Jurat Jove, fruït de la col·laboració amb el Manlleu Film Festival, que premiarà el guanyador amb 3.000 € en lloguer de material de rodatge, fruit de la col·laboració amb Napalm Rentals.

Montserrat Margarit rebrà aquest divendres el 41è Premi Bages de Cultura

Montserrat Margarit rebrà aquest divendres el 41è Premi
Bages de Cultura
La ruta literària Lluís Calderer clourà dissabte la quinzena dels premis
Lacetània i Bages de Cultura
El guardó instituït per Òmnium Bages-Moianès es lliurarà
aquest divendres, 24 de novembre, a les 19 h, al saló de sessions de
l’Ajuntament de Manresa. La glossa de la guardonada anirà a càrrec de Marga
Martínez Figueras, mestra i cofundadora de l’Associació de Dones del Bages i
del Centre de Planning Familiar. Clouran l’acte Laura Muñoz i Xevi Serra,
amb la interpretació d’unes peces musicals. El jurat del Premi Bages de
Cultura destaca la intensa feina de Montserrat Margarit dins del Programa
d’Atenció de la Dona, la seva militància feminista, com a membre de la Xarxa
Feminista de Catalunya, la implicació en el Consell Municipal de la Dona de
Manresa, la vinculació al món de la cultura des del grup Art Viu i la seva
implicació des del temps de la dictadura franquista en la defensa dels drets
laborals i socials dels treballadors i especialment els de la dona a la comarca
del Bages. Mitjançant aquest premi a Montserrat Margarit i Castells, el jurat
vol retre també un reconeixement a totes les dones feministes que com ella
han lluitat i treballat per fer un món més just.
Ruta literària Lluís Calderer
Les activitats a l’entorn dels premis, que van començar el dia 10 de novembre,
amb la taula rodona conduïda per la periodista Aina Font Torra: Dones
directores de teatre manresanes, es clouran aquest dissabte amb la ruta
literària a l’entorn de l’obra de l’escriptor Lluís Calderer, premi Bages de
Cultura 2010, conduïda per Joaquim Noguero, amb Josep Barés, Josep Maria
Massegú i Txell Vall, com a rapsoda. Començarà a les 11 h, a la plaça de la
Reforma (davant del bar Caracas)

XIV Marxa de torxes per la Independència a Manresa – 2023

El valencià Antoni Infante farà el parlament de la catorzena Marxa de Torxes per la Independència a la capital del Bages

La Comissió 11 de Setembre, que aquest any està formada pel Consell de la República, la CUP, ERC, Junts per Catalunya, Òmnium Bages-Moianès i Poble Lliure, organitza la catorzena edició de la Marxa de Torxes per la Independència a Manresa. La marxa sortirà de la plaça Neus Català i Pallejà (Crist Rei) i recorrerà el passeig de Pere III, plaça Sant Domènec, Plana de l’Om i Sant Miquel. La colla castellera Tirallongues aixecarà un pilar en l’arribada a la plaça Major. La marxa comptarà també amb la participació de músics de carrer.

El parlament de l’acte anirà a càrrec d’Antoni Infante, membre de Decidim! Plataforma pel dret a decidir del País Valencià, convidat per la Comissió 11 de Setembre en el context d’una marxa que vol reivindicar l’amnistia i el dret a l’autodeterminació, i fer públic el rebuig a l’auge de l’extrema dreta, i per tal de mostrar la solidaritat amb el País Valencià en un moment greu, a causa de l’arribada al govern de la Generalitat del PP i VOX. Andalús de naixement i amb àmplia experiència sindical, Antoni Infante és membre fundador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i treballa a favor de la sobirania, la independència, el socialisme i l’equiparació de gènere.

El cartell d’aquesta catorzena edició és obra de l’artista santfruitosenca Clara Oliveres i les torxes es podran adquirir des d’una hora abans de l’inici de la marxa, al preu de 4 euros.

Cal recordar que l’any passat no es va fer marxa de torxes a Manresa, perquè es va considerar que no hi havia prou consens entre partits i organitzacions organitzadores, i es va substituir per l’Acte Cívic per la Llibertat organitzat per Òmnium a la plaça Major.

+info a https://www.omnium.cat/ca/manresa-recupera-el-10-de-setembre-la-marxa-de-torxes-unitaria-per-la-independencia/

La Flama del Canigó Manresa 2023

La Flama del Canigó arribarà a Manresa el proper divendres, 23 de juny, vigília de Sant Joan, a la plaça Major, en un acte coordinat per Òmnium Bages-Moianès.

La Flama, procedent del cim del Canigó, serà rebuda a les cinc de la tarda, a la Muralla de Sant Domènec (davant del teatre Conservatori), des d’on es durà fins a la Plana de l’Om, on serà custodiada fins al vespre, amb cançons i danses dels Països Catalans, per portar-la a la plaça Major en cercavila a dos quarts de vuit del vespre.

Després de l’encesa del peveter a la plaça Major, Montserrat Vives Jorba, membre de la primera junta d’Òmnium al Bages i al Moianès, farà la lectura del missatge d’enguany, escrit per l’exconseller Lluís Puig Gordi,

Tot seguit, la coral Refilets interpretarà Muntanyes del Canigó i altres cançons populars, abans de donar pas a la Revetlla Infantil Sense Petards. Des d’Òmnium Bages-Moianès es convida tothom qui vulgui a recollir la flama per encendre les fogueres dels barris i pobles de les nostres comarques.

PROGRAMA:

17:00 h Rebuda de la Flama a la punta Passeig (davant del Conservatori) i trasllat a la Plana de l’Om.

17:30 h Danses d’arreu dels Països Catalans a la Plana de l’Om, a càrrec de Tradiball Endansa i acompanyament musical del grup Giravolt.

18:30 h Cant coral a la Plana de l’Om, amb el Taller de cançons de l’Ajuntament de Manresa.

19:15 h Pujada de la Flama fins a la plaça Major, amb músics de carrer.

19:30 h Encesa del peveter, lectura del missatge a càrrec de Montserrat Vives Jorba i interpretació coral de Muntanyes del Canigó a càrrec de la coral Refilets.

20:00 h Revetlla infantil sense petards (organització: Imagina’t)

Exposició fotogràfica de Rosalina Camps a l’Arxiu Comarcal del Berguedà

Rosalina camps Compaño cedeix el seu llegat fotogràfic a l’Arxiu Comarcal del Berguedà

Rosalina Camps Compañó (Bagà, 1931)
Nascuda l’any 1931 a Cal Trumfo de Bagà, Rosalina Camps va comprar-se la seva
primera càmera fotogràfica – una Kodak – als quinze anys, juntament amb el seu germà
Ramon, per 150 pessetes. Durant la seva infantesa visqué a Mataró, Maçanes i
Manresa. En aquesta última població, a cal Subirana, va aprendre l’ofici de perruquera,
professió que va seguir a Bagà juntament amb la seva germana Teresina, regentant
conjuntament una perruqueria.
Les primeres preses d’imatges tenien lloc quan anava a esquiar. No tenia coneixements
de fotografia, sinó que era plenament autodidàctica i va anar aprenent a retratar mica
en mica. Es trasllada a viure a Manresa el 1954, en casar-se amb Manel Cisa, amb el
qual tingué sis fills. Primer s’instal·laren a la Reforma i anys més tard prop de la plaça
de Catalunya.
El primer premi de fotografia de Rosalina Camps arribà el 1958. Era una fotografia del
seu fill Francesc, que tenia un any, amb la Seu al fons, que va ser premiada per Televisió
Espanyola. A aquest premi en seguiren molts d’altres de rellevants, especialment als
anys 70: cinc premis de TVE, sis de TVE a Catalunya i el premi de fotografia femenina
convocat pel reporter gràfic Carlos Pérez de Rozas. Els premis Mundo Social que
guanyà li van permetre viatjar a Cuba, Cancún i les Canàries. En aquells anys eren ben
poques les dones que es presentaven a concursos de fotografia. Algunes eren
conegudes, com Carmen Garcia de Ferrando i Glòria Sala, de Barcelona. En total ha
recollit més d’un centenar de premis.
De la seva biografia destaca també la trobada que tingué amb Dalí el 1974, el qual li va
signar l’abric que portava. Rosalina va exhibir l’abric durant molts anys i explotà les
fotografies que aquesta trobada li va permetre. Una altra anècdota que li permeté
endinsar-se entre les personalitats del món fotogràfic fou que el 1975 es va fer passar
per reportera del diari “Manresa” per fotografiar de prop el Papa Pau VI al Vaticà. Això li
va donar notorietat i que se la conegués en diferents àmbits.
Als anys 80 el seu marit, Manel Cisa, li regalà un laboratori que s’instal·là a casa seva.
Això permetia a Rosalina revelar-se les pròpies fotografies i experimentar amb el procés,
de manera que pogués aconseguir imatges per expressar el que volia a través d’un estil
propi.
En l’àmbit de dimensió pública, Rosalina Camps va ser sòcia fundadora de Foto Art
Manresa i ha exposat en moltes poblacions de Catalunya i Andorra. Ha tingut contacte
amb nombrosos fotògrafs d’arreu del territori; podem destacar Modest Francisco en
l’àmbit manresà i Joan Ribera en el berguedà.
Destaquen en les seves fotografies l’ús que feia de familiars i amics com a models per
a les fotografies. Aquesta proximitat la veiem també amb el pintor De Soto, també
baganès i molt reconegut, qui pintà alguns objectes i fotografies de Rosalina Camps per
tal de donar-los un toc original i particular. Rosalina també va fer durant uns anys de
marxant del pintor i la seva relació queda també plasmada en part de la seva obra. La
part més reconeguda de la seva obra és el retrat en blanc i negre.
La seva fotografia parteix de la seva imaginació, ingenuïtat i vivències i beu de la seva
originalitat i caràcter propis. En un homenatge, el seu amic Joan Segon i Comellas
definia així l’obra de Rosalina: “La seva fotografia simple, fresca, sense estridències
innecessàries és un compendi de tendresa, d’anècdota i de quotidianitat captada en el
moment precís”

Contingut
La part principal de l’obra fotogràfica de Rosalina Camps és el retrat en blanc i negre.
Fins i tot en fotografia més moderna, l’artista optava per deixar el color a banda per
poder transmetre a través de la seva obra. Sovint els models – que són fonamentalment
familiars i amics – tenen alguna peça de roba o tret característic que els dona una
singularitat especial. A banda d’això, el retrat en color també és present en la seva obra
dels últims trenta anys.
En la vessant més social i humana, les fotografies de Rosalina tenen dos nuclis
principals: Bagà i Manresa. Aquestes dues poblacions són les que acumulen major
nombre d’imatges, molt especialment de les seves festes i de la seva gent. A banda,
trobem actes escampats arreu del territori català. Són importants quantitativament les
fotografies fetes a Calafell, on estiuejava, però també en altres poblacions com Gósol,
Berga, Guardiola de Berguedà o Igualada. També hi ha fotografies de viatges a
l’estranger, que eren sovint premis rebuts per fotografies premiades.
Les imatges més antigues d’aquesta activitat més social són en blanc i negre, mentre
que les de viatges més recents són en color. Totes aquestes imatges permeten copsar
diversos canvis ocorreguts a la societat al llarg de la segona meitat del segle XX, molt
especialment en l’àmbit més costumista i també de festes i tradicions.
La part més significativa d’aquestes imatges ens arriba a través de negatius en blanc i
negre – més de 58.000 – i també en color – més de 18.000 –, però també a través de
gairebé 10.000 positius de formats molt diversos. Alguns d’aquests positius eren les
imatges revelades, però molts d’ells eren ampliacions de fotografies, pensades per a ser
presentades en concursos de fotografia. També són destacables les diapositives que té
el fons, així com la imatge digital, més moderna. És molt bon complement en el fons per
a entendre la seva obra la part de documentació textual que conté, especialment els
cartells i tríptics d’exposicions, i també els butlletins de nombroses associacions
fotogràfiques; ressalta igualment una important col·lecció de revistes especialitzades en
fotografia.

Al braç de la Rosalina, el bolso, la nena i la càmera de fotografiar