Exposició fotogràfica de Rosalina Camps a l’Arxiu Comarcal del Berguedà

Rosalina camps Compaño cedeix el seu llegat fotogràfic a l’Arxiu Comarcal del Berguedà

Rosalina Camps Compañó (Bagà, 1931)
Nascuda l’any 1931 a Cal Trumfo de Bagà, Rosalina Camps va comprar-se la seva
primera càmera fotogràfica – una Kodak – als quinze anys, juntament amb el seu germà
Ramon, per 150 pessetes. Durant la seva infantesa visqué a Mataró, Maçanes i
Manresa. En aquesta última població, a cal Subirana, va aprendre l’ofici de perruquera,
professió que va seguir a Bagà juntament amb la seva germana Teresina, regentant
conjuntament una perruqueria.
Les primeres preses d’imatges tenien lloc quan anava a esquiar. No tenia coneixements
de fotografia, sinó que era plenament autodidàctica i va anar aprenent a retratar mica
en mica. Es trasllada a viure a Manresa el 1954, en casar-se amb Manel Cisa, amb el
qual tingué sis fills. Primer s’instal·laren a la Reforma i anys més tard prop de la plaça
de Catalunya.
El primer premi de fotografia de Rosalina Camps arribà el 1958. Era una fotografia del
seu fill Francesc, que tenia un any, amb la Seu al fons, que va ser premiada per Televisió
Espanyola. A aquest premi en seguiren molts d’altres de rellevants, especialment als
anys 70: cinc premis de TVE, sis de TVE a Catalunya i el premi de fotografia femenina
convocat pel reporter gràfic Carlos Pérez de Rozas. Els premis Mundo Social que
guanyà li van permetre viatjar a Cuba, Cancún i les Canàries. En aquells anys eren ben
poques les dones que es presentaven a concursos de fotografia. Algunes eren
conegudes, com Carmen Garcia de Ferrando i Glòria Sala, de Barcelona. En total ha
recollit més d’un centenar de premis.
De la seva biografia destaca també la trobada que tingué amb Dalí el 1974, el qual li va
signar l’abric que portava. Rosalina va exhibir l’abric durant molts anys i explotà les
fotografies que aquesta trobada li va permetre. Una altra anècdota que li permeté
endinsar-se entre les personalitats del món fotogràfic fou que el 1975 es va fer passar
per reportera del diari “Manresa” per fotografiar de prop el Papa Pau VI al Vaticà. Això li
va donar notorietat i que se la conegués en diferents àmbits.
Als anys 80 el seu marit, Manel Cisa, li regalà un laboratori que s’instal·là a casa seva.
Això permetia a Rosalina revelar-se les pròpies fotografies i experimentar amb el procés,
de manera que pogués aconseguir imatges per expressar el que volia a través d’un estil
propi.
En l’àmbit de dimensió pública, Rosalina Camps va ser sòcia fundadora de Foto Art
Manresa i ha exposat en moltes poblacions de Catalunya i Andorra. Ha tingut contacte
amb nombrosos fotògrafs d’arreu del territori; podem destacar Modest Francisco en
l’àmbit manresà i Joan Ribera en el berguedà.
Destaquen en les seves fotografies l’ús que feia de familiars i amics com a models per
a les fotografies. Aquesta proximitat la veiem també amb el pintor De Soto, també
baganès i molt reconegut, qui pintà alguns objectes i fotografies de Rosalina Camps per
tal de donar-los un toc original i particular. Rosalina també va fer durant uns anys de
marxant del pintor i la seva relació queda també plasmada en part de la seva obra. La
part més reconeguda de la seva obra és el retrat en blanc i negre.
La seva fotografia parteix de la seva imaginació, ingenuïtat i vivències i beu de la seva
originalitat i caràcter propis. En un homenatge, el seu amic Joan Segon i Comellas
definia així l’obra de Rosalina: “La seva fotografia simple, fresca, sense estridències
innecessàries és un compendi de tendresa, d’anècdota i de quotidianitat captada en el
moment precís”

Contingut
La part principal de l’obra fotogràfica de Rosalina Camps és el retrat en blanc i negre.
Fins i tot en fotografia més moderna, l’artista optava per deixar el color a banda per
poder transmetre a través de la seva obra. Sovint els models – que són fonamentalment
familiars i amics – tenen alguna peça de roba o tret característic que els dona una
singularitat especial. A banda d’això, el retrat en color també és present en la seva obra
dels últims trenta anys.
En la vessant més social i humana, les fotografies de Rosalina tenen dos nuclis
principals: Bagà i Manresa. Aquestes dues poblacions són les que acumulen major
nombre d’imatges, molt especialment de les seves festes i de la seva gent. A banda,
trobem actes escampats arreu del territori català. Són importants quantitativament les
fotografies fetes a Calafell, on estiuejava, però també en altres poblacions com Gósol,
Berga, Guardiola de Berguedà o Igualada. També hi ha fotografies de viatges a
l’estranger, que eren sovint premis rebuts per fotografies premiades.
Les imatges més antigues d’aquesta activitat més social són en blanc i negre, mentre
que les de viatges més recents són en color. Totes aquestes imatges permeten copsar
diversos canvis ocorreguts a la societat al llarg de la segona meitat del segle XX, molt
especialment en l’àmbit més costumista i també de festes i tradicions.
La part més significativa d’aquestes imatges ens arriba a través de negatius en blanc i
negre – més de 58.000 – i també en color – més de 18.000 –, però també a través de
gairebé 10.000 positius de formats molt diversos. Alguns d’aquests positius eren les
imatges revelades, però molts d’ells eren ampliacions de fotografies, pensades per a ser
presentades en concursos de fotografia. També són destacables les diapositives que té
el fons, així com la imatge digital, més moderna. És molt bon complement en el fons per
a entendre la seva obra la part de documentació textual que conté, especialment els
cartells i tríptics d’exposicions, i també els butlletins de nombroses associacions
fotogràfiques; ressalta igualment una important col·lecció de revistes especialitzades en
fotografia.

Al braç de la Rosalina, el bolso, la nena i la càmera de fotografiar