Primers Premis #Bages de Narrativa Jove

Joana Comellas i Berta Musta Capdevila guanyen els primers Premis Bages de Narrativa Jove

Aquest dimecres, 16 de maig, la Sala d’Actes de la Biblioteca del Casino, de Manresa, ha acollit l’acte de lliurament del primer Premi Bages de Narrativa Jove, promogut per Òmnium Bages-Moianès, amb la col·laboració de Regió7, en la modalitat de narrativa breu, adreçat als joves de 16 a 20 anys.

La jove manresana Joana Comellas Mas ha obtingut el premi, pel relat El rellotge de l’arbre, dotat amb 500 euros, i Berta Musta Capdevila Hergueta, de Sant Martí de Torroella, ha rebut l’accèssit, dotat amb 200 euros.

L’obra guanyadora, a més, serà publicada pel diari Regió7, acompanyada d’una il·lustració de Valentí Gubianas.

Encerts i errors en la lluita contra la repressió: la visió des d’Euskal Herria a #Manresa, # Bages

Aquest divendres 18 de maig, l’ANC de Manresa ha organitzat una xerrada que porta per títol “Encerts i errors en la lluita contra la repressió: la visió des d’Euskal Herria“, amb el senador de Bildu al Senat espanyol Jon Iñarritu. 

Quan: DIvendres 18 de maig, a les 19:00 de la vesprada

On: Sala d’actes de l’Institut Lluís de Peguera. 

Presentació a #Manresa i al #Bages de l’Associació Catalana pels Drets Civils

Presentació a #Manresa i al #Bages de l’Associació Catalana pels Drets Civils

Demà dijous, 10 de maig, a les set del vespre, l’Espai Òmnium de Manresa acollirà l’acte de presentació al Bages de l’Associació Catalana pels Drets Civils, creada pels familiars dels presos polítics i del Govern a Bèlgica. Hi assistiran Betona Comín, germana Toni Comín; Maribel Sabaté, mare d’Anna Gabriel, i Esther Cuixart, germana de Jordi Cuixart.

L’Associació Catalana pels Drets Civils és una entitat creada per les famílies dels presos i exiliats polítics com a plataforma d’actuació conjunta, per donar veu als represaliats i suport a les seves famílies, per canalitzar les mostres de solidaritat i suport i per defensar els drets civils i denunciar la vulneració que està portant a terme l’estat espanyol.

 

L’objectiu és denunciar la vulneració els drets fonamentals a les persones represaliades a causa del procés independentista. Defensa els drets civils a nivell universal i vol donar veu també a altres persones i a les seves famílies que vegin els seus drets civils afectats o vulnerats tant a Catalunya com a nivell internacional. L’associació actualment està integrada per 18 famílies, i està oberta a totes les famílies que vegin els seus drets civils afectats o vulnerats.

Diumenge 6 de maig · THE SQUARE , cineclub #Manresa, al #Bages

Diumenge 6 de maig · THE SQUARE – Cine Club Manresa
DIRECCIÓ i GUIÓ: Ruben Östlund
Auditori Plana de l’Om
18:30h. / 5 €

Intèrprets: Claes Bang, Elisabeth Moss, Dominic West, Terry Notary
Durada: 142 min Format: Blu-ray
Nacionalitat: Suècia / 2017

En Christian, mànager d’un museu d’art contemporani, s’encarrega d’una exhibició titulada “The Square”, en què hi ha una instal·lació que fomenta valors humans i altruistes. Quan contracta una agència de relacions públiques per difondre l’esdeveniment, la publicitat produeix malestar entre el públic.

NOMINADA A L’OSCAR A LA MILLOR PEL·LÍCULA DE PARLA NO ANGLESA
NOMINADA AL GLOBUS D’OR A LA MILLOR PEL·LÍCULA DE PARLA NO ANGLESA
PALMA D’OR A LA MILLOR PEL·LÍCULA AL FESTIVAL DE CANNES
MILLOR PEL·LÍCULA, COMÈDIA, DIRECTOR, ACTOR (Claes Bang), GUIÓ I DISSENY DE PRODUCCIÓ ALS PREMIS DEL CINE EUROPEU
GOYA A LA MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA


Més informació i full de sala properament a http://cineclubmanresa.cat/?p=1537

 

Serem Delinqüents, #Manresa, #Bages

“Serem Delinqüents” és el títol de la cançó i vídeo que diversos grups i cantants de la comarca del Bages i Berguedà han gravat en suport a Jordi Pesarrodona i a la llibertat d’expressió. 

 


 La preocupació per la manca de llibertat d’expressió i la regressió de drets i llibertats en l’actual estat espanyol ha sigut el catalitzador per fer aquest tema coral. 

El tema, original de El Fugitiu, ha estat gravat per Gerard Cabot als Red Factory Studio i ha estt arrenjat pel pianista Eduard Puigrodón. 

Han participat al tema: 

El Fugitiu: Eudald Camprubí, Joan Garcia, Carles Badia, Eduard Puigrodon, David Riera, Ignasi Llovet.

Natxo Tarrés i Oriol Ferrer (Gossos)

Anaïs Vila

Jo Jet i Maria Ribot

Gerard Cabot (Lipzia)

Carles Ladrón (Bob i el Lladre)

Guillem Obradors (Barra Lliure)

Gabriel Díaz “Gabi”

Albert Moreno (trompeta, Serpah)

Joan Ramon Quirante (trombó, Serpah)

Estudi: Red Factory Studio

Mescla: Gerard Cabot

Arrenjaments: Eduard Puigrodon

Muntatge i edició del vídeo: Roger Torruella

 

Jornada nacional d’homenatge a Joan Fuster, #Manresa, #Bages.

Jornada nacional d’homenatge a Joan Fuster

Auditori Plana de l’Om de Manresa – 21 d’abril

——————————————————————————————————————–Dimecres 18 d’abril

Joan Fuster: un testimoni

Conferència a càrrec d’Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià, organitzada pel Col·lectiu Desvalls, amb la col·laboració d’Òmnium Bages-Moianès.

dimecres, 18 d’abril, a les set del vespre

Espai Òmnium, de Manresa

Fruits secs Rius obre botiga virtual, #Manresa, #Bages, #Catalunya

FRUITS SECS RIUS – MANRESA

Botiga online fruits secs RiusA patir d’avui ja podeu fer la compra de fruits secs i d’altres productes que tenim a la venda a la nostra botiga “online , posem a la venda una amplia gama  de fruits secs i d’altres productes de qualitat, pròximament anirem incorporant la majoria de productes de les nostres botigues físiques.
El consum diari de fruits secs aporta alts beneficis per a la salut. Fruits Secs Rius és una empresa que es dedica a la torrefacció i distribució de fruits secs, especialment a la Catalunya Central. Situats a Manresa disposem de dos punts de venda, al carrer Bruc, 63 hi ha les instal·lacions centrals on hi tenim el magatzem i la central de distribució dels nostres productes, realitzant davant del públic les activitats de torrar (torrefacció diària) i envasar. L’altre establiment està situat a la carretera del Pont de Vilomara, 80 on hi ha una gran selecció de fruits secs i d’altres productes de qualitat. A fi de donar un millor servei al comerç i a la restauració, disposem d’una xarxa comercial que periòdicament visita els nostres clients. Estem preparant un packs especials com per exemple el pack salsa calçots o el “pack postres de músic perquè pugueu fer la vostra compra amb valor afegit.
En l’apartat “tots els productes” i trobareu els nou productes que anirem afegint, caramels, xocolates, conserves, bolets, infusions ecològiques (Yogi Tea), melmelades ….

També us oferirem receptes i consells per que pugueu gaudir a màxim de tots els els nostres productes, exemple: “com coure el llegums”
Botiga online fruits secs Rius

Presentació de ‘Papitu. El somriure sota el bigoti’, de Carlota Benet (Columna), #Manresa, #Bages

Presentació de ‘Papitu. El somriure sota el bigoti’, de Carlota Benet (Columna)

Aquest dijous, 15 de març, a les set del vespre. a l’Espai Òmnium (Sobrerroca, 38. Manresa), la filla de Josep M. Benet i Jornet presentarà el seu llibre. Un relat emocionant i colpidor que ens deixa una petja en la memòria, la fràgil memòria que l’Alzheimer pot arribar a fer miques, i que, fins a l’últim batec, és inesborrable. 

DIVUITÈ PREMI AMAT-PINIELLA, #Manresa, #Bages

ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS, DE RAMON SOLSONA, GUANYA EL DIVUITÈ PREMI AMAT-PINIELLA

 El premi, convocat per Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2016 i la tardor de 2017.

El lliurament, fet enguany en el marc de Manresa com a Capital de la Cultura Catalana, s’ha celebrat avui dijous, 22 de febrer, a les set del vespre, a l’Auditori de la Plana de l’Om. L’escriptor barceloní Ramon Solsona, un dels narradors més reconeguts de la literatura catalana actual, s’ha endut l’escultura de Ramon Oms que fa de guardó.

 L’obra Allò que va passar a Cardós (Proa, 2017), de Ramon Solsona, ha resultat guanyadora de la divuitena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per dotzè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l’organitzen Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.

L’acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om. El lliurament del guardó ha estat precedit per l’actuació musical dels germans Arnau i Ferran Barrios, que han interpretat peces dels anys 30.

Acte seguit s’ha fet públic el veredicte del jurat format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha decidit, per majoria, atorgar el premi a l’obra Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona. L’escriptor barceloní s’ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d’enguany on, a més de la guanyadora, hi havia Argelagues, de Gemma Ruiz, La sorra vermella, de J N Santaeulàlia, i L’últim passatge de Walter Benjamin, d’Enric Umbert. Totes les obres han estat molt ben valorades pel jurat, que ha destacat la dificultat d’haver-ne d’escollir una.

            Aquest any, a més, s’ha comptat amb la presència d’alguns guanyadors d’edicions anteriors, com Pep Coll, Antoni Pladevall o Jordi Estrada.

EL GUANYADOR

Ramon Solsona (Barcelona 1950) és una de les veus consolidades de la narrativa catalana actual. Traduït al castellà, al francès i al romanès, a banda de l’obra guanyadora del Premi Joaquim Amat-Piniella, és autor d’un parell de volums de relats, Llibreta de vacances (1991) i Cementiri de butxaca (2006), i de mitja dotzena de novel·les: Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1993), DG (1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004) i L’home de la maleta (2011). Amb aquesta darrera, va obtenir el prestigiós Premi Sant Jordi i un gran èxit de públic.

Com a divulgador de la llengua, és conegut per les seves col·laboracions a TV3, Catalunya Ràdio i RAC1. També va col·laborar durant molts anys al diari Avui, com a articulista, i ha fet de guionista en sèries com Estació d’enllaç (1996).

ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS

Es tracta d’una novel·la coral, escrita amb una barreja de realisme, fina ironia i humor domèstic, que retrata, amb una gran varietat de registres, una vall del Pirineu trasbalsada per la construcció de pantans i galeries subterrànies, on l’assassinat d’un guàrdia civil, l’hivern de 1965, en ple franquisme, ho remou tot. Monòlegs, diàlegs, relats periodístics, confessions… cada capítol és una peça del trencaclosques absorbent que xucla el lector des de la primera fins a la darrera pàgina.

Allò que va passar a Cardós no explica tan sols allò que passa als personatges (variats i diversos) que es passegen per les seves pàgines a partir de l’assassinat d’un guàrdia civil, sinó també el que va passar a la vall durant els anys 60, quan la societat i l’orografia es van veure radicalment transformades a causa de les grans obres hidroelèctriques i els forasters que hi van anar a treballar. És el relat d’un crim que ho lliga tot, però sobretot és la història de la gent dels pobles ancestrals de la vall, i la història dels andalusos qui hi arriben en autocars a la recerca d’una vida millor.

HISTÒRIA DEL PREMI

L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l’obra guanyadora.

El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d’escultura, obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.

Palmarès

Primera etapa (obra inèdita):

2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà, Columna.

2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel, Columna.

2003: Desert

2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell, Columna.

2005: Desert

2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames. Columna

Segona etapa (obra publicada):

2007: Antoni Pladevall, per Terres de lloguer, Columna

2008: Joan Garrabou, per Confessió general, Proa

2009: Jordi Coca, per La noia del ball, Proa

2010: Sílvia Alcántara, per Olor de colònia, 1984

2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes, Empúries

2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels, L’Albí

2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino

2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa

2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa

2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries

2017: Martí Domínguez, La sega, Proa

2018: Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós, Proa

NOTA BIOGRÀFICA DE JOAQUIM AMAT-PINIELLA

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l’any 1939, com tants altres vençuts, hagué d’exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d’extermini autríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l’any següent en català). Llevat d’El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d’Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s’inspiren en l’experència viscuda per l’autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l’any 1999, amb el títol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s’havia format, s’anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.

A causa de la celebració, el 2013, del centenari del naixement d’Amat-Piniella, es van reeditar diverses obres de l’autor, i se’n van publicar algunes d’inèdites, com el recull de relats Retaule en gris i la novel·la La clau de volta.

Amat i Piniella – memòria.cat

Encesa de la Nova Llum 2018, a #Manresa, #Bages – 20F

Encesa de la Nova Llum 2018, dimarts  20 de febrer

L’Encesa de la Nova Llum construirà una rosa dels vents gegant a Sant Domènec i recordarà els presos polítics

 La confecció d’una figura gegant, dissenyada per Montse Bugatell, a la plaça de Sant Domènec, és la novetat d’enguany.

 Unes 30.000 espelmes s’encendran al centre històric de Manresa, amb la col·laboració d’una dotzena d’entitats.

En aquesta sisena edició es recordaran també els presos polítics, coincidint amb l’acció Un Poble Empresonat, que instal·la una presó a la mateixa plaça de Sant Domènec

Tothom qui vulgui ajudar a encendre les 30.000 espelmes a la plaça de Sant Domènec i als carrers del centre històric pot adreçar-se a l’Espai Òmnium o bé a bages@omnium.cat o trucar al tel. 938726321 o. Es demana que els voluntaris siguin a Sant Domènec a les set del vespre.

La figura d’aquest any

La figura formada per centenars d’espelmes que aquest any omplirà la plaça de Sant Domènec és un disseny de l’artista Montse Bugatell i representa la propagació de 8 rajos de llum a partir d’un punt central, a través d’una rosa dels vents que assenyala els punts cardinals. Serà com una espurna de llum que s’expandeix, des de la ciutat de Manresa,  que es troba al cor de Catalunya, cap a tot el territori català. La llum sempre té unes connotacions positives, de coneixement, consciència, amor, força, energia, etc… Així que enviarem els nostres millors desitjos a tot el país amb cada espelma que posem, dibuixant una gran rosa dels vents dibuixada amb 8 flames que sorgeixen i es propaguen a partir d’un mateix punt.

Montse Bugatell és nascuda a Sant Vicenç de Castellet i va cursar estudis de Disseny Gràfic a l’escola ESDI de Sabadell. Després de treballar com a dissenyadora en diferents estudis de disseny, decideix retrobar-se amb el paper, els pinzells i les aquarel·les, per explorar nous camps d’expressió artística més lliures i personals. Cursa el mòdul superior d’Il·lustració a l’Escola d’Art de Manresa i descobreix que és en el camp de la il·lustració i l’expressió plàstica en general, on realment és sent còmode treballant i on pot transmetre tot aquest món fantàstic i màgic que sempre l’acompanya.

Sisena edició

En el marc de la Festa de la Llum, Òmnium Bages-Moianés torna a promoure l’Encesa de la Nova Llum a Manresa. Per sisena vegada, en la vigília de la Llum, el dia 20 de febrer, començarà l’encesa d’una munió d’espelmes que il·luminaran el centre històric. Milers d’espelmes cremaran alhora. Tothom hi pot col·laborar posant espelmes als balcons, als ampits de les finestres, als aparadors de les botigues, a peu de carrer… És el naixement d’una nova Llum que, mirant cap al futur des del passat, ens fa  adonar que entre tots ho podem tot.

En aquesta edició recordarem els Jordis i els membres del govern empresonats, amb una projecció i l’acció Un Poble Empresonat, que del 16 al 21 instal·la una presó a la plaça de Sant Domènec (acció amb alumnes d’Animació Sociocultural de l’institut Guillem Catà).

Durant l’Encesa, hi haurà música en directe a la plaça de Sant Domènec amb Lluís Atcher i quan ja cremin totes les espelmes, un grup de músics de Música per la Llibertat hi interpretaran el Cant dels Ocells.

L’Encesa tornarà a comptar amb la il·luminació especial de l’edifici de la Buresa, a càrrec de Bruno Pérez Juncà, especialista en il·luminacions naturals espectaculars de monuments.

Aquest és un acte coordinat per Òmnium Bages-Moianès, amb la col·laboració de:

Ajuntament de Manresa, ANC de Manresa, AV del Barri Antic, Associació de Comerciants del c. Sobrerroca, plaça Major, Sant Miquel i voltants, Associació de Comerciants de la plaça Clavé i voltants, Associació Misteriosa Llum, Cicle d’Animació Sociocultural IES Guillem Catà, Colony, DIESA, El Galliner, UBIC i altres entitats i particulars.