Manifestacions 21D #Barcelona, #Manresa, #Bages, #Catalunya


Propostes de manifestacions el  21 D a Barcelona

 

Concentració massiva de vehicles a Barcelona.

El 21-D, units i organitzats:

⏰De bon matí sortirem d’arreu amb cotxe 🚗 i tranquil·lament anirem cap a BCN a fer una concentració massiva de vehicles 👉Direm ben clar que no són benvinguts.

🕘A les 9 h serem amb Roger Español a la Ciutat de la Justícia.

Protestar és un dret!

🅰️📈©
Assemblea Nacional Catalana

‘Consell popular de ministres’ del 21-D 11h  Barcelona.

Divendres 21, fem sentir la nostra veu al carrer! 📣
Sortim a PROTESTAR, de forma pacífica i determinada, per la presència del govern espanyol a Barcelona. ❌

Ells faran el Consell de Ministres.
Nosaltres farem el CONSELL POPULAR DE MINISTRES, un acte polític que comptarà amb la participació de diverses entitats de la societat civil. 🙌

📆 21 de desembre
🕚 11 h
📍En els propers dies concretarem el lloc de l’acte

PASSA-HO! 📲 #21DConsellPopular

– Òmnium Cultural –

 

📢 [CONSELL POPULAR DE MINISTRES] 📢

Divendres 21, vine al CONSELL POPULAR DE MINISTRES a DIR NO a la presència del govern espanyol a Barcelona, un executiu que manté presos polítics al nostre país. 📣

DENUNCIEM entre TOTS 😉 de forma massiva, determinada i pacífica aquesta provocació de l’Estat, un any després d’unes eleccions imposades. 💪

L’ACTE POLÍTIC comptarà amb la participació de diverses entitats de la societat civil.

📆 21 de desembre
🕚 11 h
📍Davant l’estació de França

PASSA-HO! 📲 #21DConsellPopular

– Òmnium Cultural –

El 21D serem ingovernables a primera hora del matí a la Llotja del Mar a Barcelona.

«Qui no comparteix la batalla, compartirà la derrota. Ni tan sols la batalla evita qui vol evitar-la.»
Bertold Brecht.

El proper #21D, a primera hora del matí, a la Llotja de Mar de Barcelona: #TombemElRègim🔨

#21DESBORDEMLOS

Aturem les classes – Universitats per la República.

El Consell de Ministres arriba: ATUREM LES CLASSES!

Davant d’un Estat que: – Amenaça amb tornar a aplicar el 155 – No respecta el dret a l’autodeterminació – Manté més de 2.000 represaliats El #21D buidem les aules per tornar a omplir els carrers! #21DAturemElConsell



Ja es coneixen les quatre obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella #Manresa, #Bages

Ja es coneixen les quatre obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella, que per primera vegada tindrà dotació econòmica

• Les obres seleccionades pel jurat en aquesta dinovena edició són “Retorn”, de Carles Casajoana; “Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluis Lluís; “El camí de les aigües”, de Carme Martí; i “Els anys de la serp”, de Joan Rendé. La presentació de les obres es farà el 16 de gener, i l’acte de lliurament el 19 de febrer en el marc de la Festa de la Llum.


Han estat seleccionades les quatre obres finalistes que optaran al dinovè Premi Joaquim Amat-Piniella, que convoquen conjutament Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis i que aquest any, per primera vegada, tindrà una dotació econòmica de 2.000 euros per a l’obra guanyadora.

La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el dia 19 de febrer de 2019, a les 19h, i comptarà amb un homenatge a l’escriptora Teresa Pàmies, de qui el 2019 es commemora el centenari.

La presentació de les obres finalistes serà el dia 16 de gener, en el marc d’una tertúlia amb els autors, amb tast de vins d’algun celler de la DO Pla de Bages, a la sala d’actes del Casino.

Les quatre obres finalistes són:

1- Retorn, de Carles Casajoana (Ed. Columna)

Barcelona, 1970. A les acaballes del franquisme, la ciutat no té res a veure amb les primeres dècades del segle: revoltes universitàries, alliberament sexual, repressió policial i una cultura compromesa amb la lluita contra la dictadura. Josep Carner torna de l’exili amb la memòria devastada després de més de trenta anys d’absència. A Lluís Miralles li encarreguen que acompanyi i ajudi el poeta durant la seva estada a Barcelona.

El retorn de l’exiliat és una concessió innecessària al règim? A poc a poc, la presència de Carner esdevé incòmoda. Miralles, que n’és un testimoni inusitat, aprofita l’encàrrec per gaudir d’unes setmanes de llibertat fora de casa i per viure una intensa relació amorosa. Entre els cercles culturals que acullen Carner i les tribulacions dels estudiants amics de Miralles, Casajuana construeix un retaule deliciós i nostàlgic sobre el paper de l’escriptor, els estralls de la vellesa, el pes de l’exili i la impossibilitat del retorn.

2- Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís (Ed. Proa)

El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un ull en un accident absurd. Aviat, gràcies a les revistes infantils que guarda un notari amic de la família, descobreix el gust per la lectura i pels secrets de la llengua, que no l’abandonarà mai. I així, uns anys més tard, baixa a Barcelona a fer de corrector lingüístic, poc abans que esclati la guerra. Una guerra que no s’acaba el 1939, perquè Franco, cedint a les pressions de Hitler, declara la guerra als Aliats i travessa els Pirineus. I la primera acció bèl·lica de l’exèrcit franquista a França és de bombardejar el camp d’Argelers, on ha anat a parar l’Agustí. Què farà aleshores el jove enamorat dels diccionaris?

3- El camí de les aigües, de Carme Martí (Ed. Amxterdam)

Un cant a la cuina feta amb amor i un deliciós homenatge a les àvies treballadores que mai no es van deixar vèncer per les adversitats del seu temps. Recepta a recepta, vivència a vivència, El camí de les Aigües ens proposa un viatge carregat d’olors i de sabors a les nostres arrels, a la nostra infantesa. Una novel·la memorable que ens descobreix la vida de la cuinera Maria Badia al llarg del segle XX a partir de la mirada de la Laura en l’actualitat.
A les acaballes de la seva vida, la Maria Badia observa la cuina i seu a taula. Vol trobar la manera d’explicar tot el que ha viscut: les criatures que ha cuidat, les cases on ha cuinat, l’amor i el desamor, l’amistat, la família, la guerra, la seva passió pels fogons. Quan troba un quadern pensat per apuntar-hi receptes, se li il·lumina la mirada: seran els plats que ha cuinat els que ordenaran els seus records.

La Laura, en canvi, viu en l’obscuritat d’una lluita desesperada que fa massa que dura. Vol recuperar el control emocional mitjançant l’escriptura, però només troba un cert refugi en les converses amb un jove veí i en les visites a la seva àvia. Li llegeix en veu alta un llibre sobre la vida d’una cuinera de l’Espluga de Francolí. L’àvia escolta i no diu res: hi ha alguna cosa en aquesta història, però, que la remou ben endins.

4- Els anys de la serp, de Joan Rendé (Ed. Proa)

Una nena de tres anys migra, amb els pares, des d’un poble de la Sierra de Cazorla fins a les muntanyes dels Ports i del Pirineu català. El seu pare, Ulpiano, treballa extraient fusta dels boscos i arrossegant els trocs per poder fer les travesses de les vies de la Renfe; més endavant també treballarà en una mina de cobalt. La mare, que feia de minyona, ara troba feina en una fonda. L’aïllament d’aquell món i la curiositat per la natura mantenen viva la innocència de la nena fins que la mort accidental del pare fa miques aquesta harmonia i ella s’ha de fer dona sobtadament. Aquell món que li semblava idíl·lic presenta una cara fosca, com ara els rampells imprevisibles de la mare, jove i vídua. Però la nena és vital i lluitarà per fer-se un entorn acollidor en un país que ja és el seu país.

El jurat d’enguany

·Llorenç Capdevila, escriptor.
·Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino.
·Jordi Estrada, escriptor.
·Toni Mata, periodista de Regió7.
·Genís Sinca, escriptor i periodista.

Presentació de les obres finalistes

Com ja s’ha fet els últims anys, es concentren les quatre presentacions en un únic acte a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino.

L’acte tindrà lloc el dimecres 16 de gener de 2019, a les 19h, en el marc del Club de Lectura de la Biblioteca del Casino, i comptarà amb la presència dels autors finalistes.

La presentació de les obres finalistes, a més, anirà acompanyada d’un tast dels vins d’algun celler de la DO Pla de Bages.

Concurs Amat-Piniella 2019 a la Biblioteca del Casino

L’any 2019 es commemora el centenari del naixement de Teresa Pàmies. Per aquest motiu, el concurs d’enguany es centra en la figura i obra d’aquesta escriptora i els paral·lelismes amb la trajectòria de Joaquim Amat-Piniella.

Contestant correctament les tres preguntes formulades podràs participar en el sorteig d’un Lot de Llibres. Has de dipositar la butlleta a la Biblioteca del Casino abans del dia 14 de febrer de 2019.

El nom del guanyador/a es donarà a conèixer en el transcurs de l’acte de lliurament del Premi Amat-Piniella

Acte de lliurament

El lliurament del premi tindrà lloc el dia 19 de febrer de 2019, a les 19h, a l’Auditori de la Plana de l’Om, a Manresa, en el marc de les activitats al voltant de la Festa de la Llum.

En el transcurs de l’acte, hi haurà l’actuació musical de Celeste Alías, que interpretarà boleros comentats per Teresa Pàmies (de qui enguany se celebra el centenari) en el llibre Coses de la vida: a ritme de bolero.

Requisits de les obres finalistes

·Poden ser novel·les, llibres de memòries o dietaris.
·Han de ser originalment escrites en llengua catalana.
·S’han d’haver publicat, en el cas d’aquesta convocatòria, entre l’1 de setembre del 2017 i el 31 d’agost del 2018 (ambdós inclosos).
·Han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.

Procés de selecció

Una comissió assessora, formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l’organització del Premi (Ajuntament de Manresa, Òmnium Bages, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associació Memòria i Història, Associació Misteriosa Llum) selecciona, entre els mesos de juny i setembre, les millors obres que s’adapten als requisits i n’acaba triant quatre que han de ser les finalistes.

Història del premi

L’any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.

El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna.

Els guanyadors de les primeres sis convocatòries van ser:
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.
2002: Manuel Valls i NorbertoDelisio, per Caminar sobre gel.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.

Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d’exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l’editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l’obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable.

Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d’homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va considerar que cal sotmetre’l a una radical reorientació.

Així, a partir de l’any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior.

Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:

2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).
2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).
2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).
2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).
2011: Jordi Puntí, per Maletes Perdudes (Empúries).
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L’Albí).
2013: Rafel Nadal, per Quan érem feliços (Destino).
2014: MonikaZgustova, per La nit de Vàlia (Proa).
2015: Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs (Proa)
2016: Joan-Daniel Bezsonoff, per Matar De Gaulle (Empúries)
2017: Martí Domínguez, per La sega (Proa)
2018: Ramon Solsona, per Allò que va passar a Cardós (Proa)

Comença el curs sobre la plenitud de la cultura catalana durant la República. #Manresa #Bages

Comença el curs sobre la plenitud de la cultura catalana durant la República 

L’Espai Òmnium del carrer de Sobrerroca, de Manresa, obrirà l’aula amb un curs sobre la cultura catalana durant la República, a càrrec de Lluís Calderer, que començarà el dia 14 de novembre. S’hi llegiran i comentaran textos d’escriptors i periodistes, amb comentaris i referències a l’ambient artístic, musical, de pensament, etc. 

El preu és de 60 euros (50 per als socis). Per a informació i inscripcions, cal adreçar-se a la secretaria de la seu territorial o bé a bages@omnium.cat (places limitades).

Òmnium organitza el Sopar Estellés, dins del Tocats de Lletra -25O – #Manresa #Bages

Òmnium organitza el Sopar Estellés, dins del Tocats de Lletra                          

El proper dijous, 25 d’octubre, a les nou del vespre, a l’Espai Òmnium (Sobrerroca, 38. Manresa), gastronomia i literatura s’uneixen per homenatjar el poeta Vicent Andrés Estellés, en el 25è aniversari de la seva mort, amb la participació dels poetes Vicent Almela, Àngels Gregori i Joan Navarro, que recitaran textos del poeta de Burjassot. 

Els tiquets del sopar s’han adquirir anticipadament a l’Espai Òmnium al preu de 7 euros (places limitades).

Festa i revetlla de Sant Joan per la República Catalana! a #Manresa, #Bages

Revetlla Sant Joan 2018 Manresa

📣Per Sant Joan no et quedis a casa🌞

📣 Vine i participa dels actes que organitzem ANC, Òmnium i CDR el 23 de juny.

Hem decidit fer-nos una festa 🎉🎉 i celebrar la feina feta i la que farem.💪👊✊

Recordar l’1 d’octubre de manera festiva. ✊🎉

📣 Volem fer un homenatge al poble mobilitzat de manera alegre😁

📣 Aprofitarem la festa per donar la benvinguda a la Flama del Canigó.🔥✊

📣 Començarem a les 17.00 rebent la Flama a la plaça de Sant Domènec i d’allí sortirem en cercavila per diferents espais on vam anar a votar l’1 d’octubre.🎉😋

⚠ Ens hi acompanyaran artistes, pagesos, bombers… i tabalers, geganters, castellers, bastoners. També hi haurà música en directe amb una xaranga i servei de bar! 🎉🍾

❗Si voleu venir amb les vostres colles i vestits de groc o disfressats, donarem un caràcter més festiu a tot plegat❗

📣 Acabarem la cercavila a la Plana de l’Om amb un acte final molt sonat 🤪 i a continuació acompanyarem la Flama 🔥 fins a la plaça Major, on s’encendrà el peveter i es llegirà un manifest. A continuació, ens apuntarem a la revetlla sense petards ✌que organitzen els companys d’imagina’t! 🎉

📣 Després podrem anar al sopar republicà al parc de la Seu i seguidament fer una bona revetlla de nit 🥂🍾 al mateix parc de la Seu amb els concerts que organitzen el bar Toni’s, l’Espai Rubiralta i la Vermuteria Santa Rita!

📣 Ah, i per si no n’hi hagués prou, us podeu afegir a qualsevol dels altres actes que s’organitzen a la ciutat, com el sopar i revetlla que des de fa uns anys es fa a la plaça de Gispert o la revetlla de Cal Gravat! 🎉🎉🎉

📣 Per la llibertat dels presos polítics,

📣 Per la república catalana,

📣 Visca la revetlla de Sant Joan! 🎉🎉🔥😈

📣 Baixa al carrer i participa! ✊✌

Jornada nacional d’homenatge a Joan Fuster, #Manresa, #Bages.

Jornada nacional d’homenatge a Joan Fuster

Auditori Plana de l’Om de Manresa – 21 d’abril

——————————————————————————————————————–Dimecres 18 d’abril

Joan Fuster: un testimoni

Conferència a càrrec d’Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià, organitzada pel Col·lectiu Desvalls, amb la col·laboració d’Òmnium Bages-Moianès.

dimecres, 18 d’abril, a les set del vespre

Espai Òmnium, de Manresa

Presentació de ‘Papitu. El somriure sota el bigoti’, de Carlota Benet (Columna), #Manresa, #Bages

Presentació de ‘Papitu. El somriure sota el bigoti’, de Carlota Benet (Columna)

Aquest dijous, 15 de març, a les set del vespre. a l’Espai Òmnium (Sobrerroca, 38. Manresa), la filla de Josep M. Benet i Jornet presentarà el seu llibre. Un relat emocionant i colpidor que ens deixa una petja en la memòria, la fràgil memòria que l’Alzheimer pot arribar a fer miques, i que, fins a l’últim batec, és inesborrable. 

DIVUITÈ PREMI AMAT-PINIELLA, #Manresa, #Bages

ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS, DE RAMON SOLSONA, GUANYA EL DIVUITÈ PREMI AMAT-PINIELLA

 El premi, convocat per Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2016 i la tardor de 2017.

El lliurament, fet enguany en el marc de Manresa com a Capital de la Cultura Catalana, s’ha celebrat avui dijous, 22 de febrer, a les set del vespre, a l’Auditori de la Plana de l’Om. L’escriptor barceloní Ramon Solsona, un dels narradors més reconeguts de la literatura catalana actual, s’ha endut l’escultura de Ramon Oms que fa de guardó.

 L’obra Allò que va passar a Cardós (Proa, 2017), de Ramon Solsona, ha resultat guanyadora de la divuitena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per dotzè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l’organitzen Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.

L’acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om. El lliurament del guardó ha estat precedit per l’actuació musical dels germans Arnau i Ferran Barrios, que han interpretat peces dels anys 30.

Acte seguit s’ha fet públic el veredicte del jurat format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha decidit, per majoria, atorgar el premi a l’obra Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona. L’escriptor barceloní s’ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d’enguany on, a més de la guanyadora, hi havia Argelagues, de Gemma Ruiz, La sorra vermella, de J N Santaeulàlia, i L’últim passatge de Walter Benjamin, d’Enric Umbert. Totes les obres han estat molt ben valorades pel jurat, que ha destacat la dificultat d’haver-ne d’escollir una.

            Aquest any, a més, s’ha comptat amb la presència d’alguns guanyadors d’edicions anteriors, com Pep Coll, Antoni Pladevall o Jordi Estrada.

EL GUANYADOR

Ramon Solsona (Barcelona 1950) és una de les veus consolidades de la narrativa catalana actual. Traduït al castellà, al francès i al romanès, a banda de l’obra guanyadora del Premi Joaquim Amat-Piniella, és autor d’un parell de volums de relats, Llibreta de vacances (1991) i Cementiri de butxaca (2006), i de mitja dotzena de novel·les: Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1993), DG (1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004) i L’home de la maleta (2011). Amb aquesta darrera, va obtenir el prestigiós Premi Sant Jordi i un gran èxit de públic.

Com a divulgador de la llengua, és conegut per les seves col·laboracions a TV3, Catalunya Ràdio i RAC1. També va col·laborar durant molts anys al diari Avui, com a articulista, i ha fet de guionista en sèries com Estació d’enllaç (1996).

ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS

Es tracta d’una novel·la coral, escrita amb una barreja de realisme, fina ironia i humor domèstic, que retrata, amb una gran varietat de registres, una vall del Pirineu trasbalsada per la construcció de pantans i galeries subterrànies, on l’assassinat d’un guàrdia civil, l’hivern de 1965, en ple franquisme, ho remou tot. Monòlegs, diàlegs, relats periodístics, confessions… cada capítol és una peça del trencaclosques absorbent que xucla el lector des de la primera fins a la darrera pàgina.

Allò que va passar a Cardós no explica tan sols allò que passa als personatges (variats i diversos) que es passegen per les seves pàgines a partir de l’assassinat d’un guàrdia civil, sinó també el que va passar a la vall durant els anys 60, quan la societat i l’orografia es van veure radicalment transformades a causa de les grans obres hidroelèctriques i els forasters que hi van anar a treballar. És el relat d’un crim que ho lliga tot, però sobretot és la història de la gent dels pobles ancestrals de la vall, i la història dels andalusos qui hi arriben en autocars a la recerca d’una vida millor.

HISTÒRIA DEL PREMI

L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l’obra guanyadora.

El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d’escultura, obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.

Palmarès

Primera etapa (obra inèdita):

2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà, Columna.

2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel, Columna.

2003: Desert

2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell, Columna.

2005: Desert

2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames. Columna

Segona etapa (obra publicada):

2007: Antoni Pladevall, per Terres de lloguer, Columna

2008: Joan Garrabou, per Confessió general, Proa

2009: Jordi Coca, per La noia del ball, Proa

2010: Sílvia Alcántara, per Olor de colònia, 1984

2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes, Empúries

2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels, L’Albí

2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino

2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa

2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa

2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries

2017: Martí Domínguez, La sega, Proa

2018: Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós, Proa

NOTA BIOGRÀFICA DE JOAQUIM AMAT-PINIELLA

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l’any 1939, com tants altres vençuts, hagué d’exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d’extermini autríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l’any següent en català). Llevat d’El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d’Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s’inspiren en l’experència viscuda per l’autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l’any 1999, amb el títol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s’havia format, s’anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.

A causa de la celebració, el 2013, del centenari del naixement d’Amat-Piniella, es van reeditar diverses obres de l’autor, i se’n van publicar algunes d’inèdites, com el recull de relats Retaule en gris i la novel·la La clau de volta.

Amat i Piniella – memòria.cat

Encesa de la Nova Llum 2018, a #Manresa, #Bages – 20F

Encesa de la Nova Llum 2018, dimarts  20 de febrer

L’Encesa de la Nova Llum construirà una rosa dels vents gegant a Sant Domènec i recordarà els presos polítics

 La confecció d’una figura gegant, dissenyada per Montse Bugatell, a la plaça de Sant Domènec, és la novetat d’enguany.

 Unes 30.000 espelmes s’encendran al centre històric de Manresa, amb la col·laboració d’una dotzena d’entitats.

En aquesta sisena edició es recordaran també els presos polítics, coincidint amb l’acció Un Poble Empresonat, que instal·la una presó a la mateixa plaça de Sant Domènec

Tothom qui vulgui ajudar a encendre les 30.000 espelmes a la plaça de Sant Domènec i als carrers del centre històric pot adreçar-se a l’Espai Òmnium o bé a bages@omnium.cat o trucar al tel. 938726321 o. Es demana que els voluntaris siguin a Sant Domènec a les set del vespre.

La figura d’aquest any

La figura formada per centenars d’espelmes que aquest any omplirà la plaça de Sant Domènec és un disseny de l’artista Montse Bugatell i representa la propagació de 8 rajos de llum a partir d’un punt central, a través d’una rosa dels vents que assenyala els punts cardinals. Serà com una espurna de llum que s’expandeix, des de la ciutat de Manresa,  que es troba al cor de Catalunya, cap a tot el territori català. La llum sempre té unes connotacions positives, de coneixement, consciència, amor, força, energia, etc… Així que enviarem els nostres millors desitjos a tot el país amb cada espelma que posem, dibuixant una gran rosa dels vents dibuixada amb 8 flames que sorgeixen i es propaguen a partir d’un mateix punt.

Montse Bugatell és nascuda a Sant Vicenç de Castellet i va cursar estudis de Disseny Gràfic a l’escola ESDI de Sabadell. Després de treballar com a dissenyadora en diferents estudis de disseny, decideix retrobar-se amb el paper, els pinzells i les aquarel·les, per explorar nous camps d’expressió artística més lliures i personals. Cursa el mòdul superior d’Il·lustració a l’Escola d’Art de Manresa i descobreix que és en el camp de la il·lustració i l’expressió plàstica en general, on realment és sent còmode treballant i on pot transmetre tot aquest món fantàstic i màgic que sempre l’acompanya.

Sisena edició

En el marc de la Festa de la Llum, Òmnium Bages-Moianés torna a promoure l’Encesa de la Nova Llum a Manresa. Per sisena vegada, en la vigília de la Llum, el dia 20 de febrer, començarà l’encesa d’una munió d’espelmes que il·luminaran el centre històric. Milers d’espelmes cremaran alhora. Tothom hi pot col·laborar posant espelmes als balcons, als ampits de les finestres, als aparadors de les botigues, a peu de carrer… És el naixement d’una nova Llum que, mirant cap al futur des del passat, ens fa  adonar que entre tots ho podem tot.

En aquesta edició recordarem els Jordis i els membres del govern empresonats, amb una projecció i l’acció Un Poble Empresonat, que del 16 al 21 instal·la una presó a la plaça de Sant Domènec (acció amb alumnes d’Animació Sociocultural de l’institut Guillem Catà).

Durant l’Encesa, hi haurà música en directe a la plaça de Sant Domènec amb Lluís Atcher i quan ja cremin totes les espelmes, un grup de músics de Música per la Llibertat hi interpretaran el Cant dels Ocells.

L’Encesa tornarà a comptar amb la il·luminació especial de l’edifici de la Buresa, a càrrec de Bruno Pérez Juncà, especialista en il·luminacions naturals espectaculars de monuments.

Aquest és un acte coordinat per Òmnium Bages-Moianès, amb la col·laboració de:

Ajuntament de Manresa, ANC de Manresa, AV del Barri Antic, Associació de Comerciants del c. Sobrerroca, plaça Major, Sant Miquel i voltants, Associació de Comerciants de la plaça Clavé i voltants, Associació Misteriosa Llum, Cicle d’Animació Sociocultural IES Guillem Catà, Colony, DIESA, El Galliner, UBIC i altres entitats i particulars.

Arriba la nova temporada del Quedem?, #Manresa, #Bages

Arriba la nova temporada del Quedem? carregada d’activitats

La iniciativa pretén fomentar l’ús del català i la cohesió social a través d’activitats culturals i d’oci que serveixin per conèixer l’entorn més proper i les persones que en formen part.

Un any més arriba el Quedem? un programa impulsat per Òmnium Cultural que a les comarques del Bages i el Moianès té un llarg recorregut. Han participat en la iniciativa centenars de persones a les desenes d’activitats organitzades en les últimes edicions. El Quedem? pretén, mitjançant activitats culturals i d’oci, fomentar la llengua i la cohesió social. El programa és una oportunitat per descobrir i redescobrir el lloc on vivim, i alhora, perquè totes les persones que viuen a Catalunya, independentment de la seva procedència, es puguin conèixer i relacionar-se mentre participen en activitats del seu entorn més immediat.

El programa fa especial èmfasi en la difusió de les activitats entre les persones nouvingudes, ja que té com a objectiu que puguin ampliar la seva xarxa social i el coneixement de l’entorn cultural, natural i patrimonial, i alhora per la voluntat d’Òmnium Cultural d’apropar-se a la població procedent d’altres països.

Enguany el programa ofereix quatre activitats, que consisteixen en visites guiades i participatives a quatre indrets i espais de la comarca del Bages.

La primera sortida serà el 17 de febrer i proposa una visita, acompanyats d’un expert en ornitologia, als Aiguamolls de la Bòbila de Santpedor, una activitat familiar per gaudir de l’entorn natural més proper.

El dia 10 de març es visitaran dos racons carregats d’història de la ciutat de Manresa però força desconeguts pels seus ciutadans, l’edifici de l’Anònima i el refugi antiaeri de la Renaixença. La visita es farà amb l’acompanyament de dos guies que explicaran el passat d’aquests espais.

El dia 14 d’abril, hi haurà la segona activitat familiar, s’anirà fins a la finca de Can Poc Oli de l’Escola Agrària de Manresa. Allà, els participants podran conèixer la feina d’aquesta escola i es farà un taller pràctic als horts.

Per últim, el dia 12 de maig, els participants s’endinsaran en les interioritats del teatre Kursaal i podran veure els racons del popular teatre manresà que normalment només trepitgen els artistes.

Les activitats són per a persones de més de 18 anys, excepte les que s’especifica que són familiars, que estan dirigides als infants a partir de cinc anys acompanyats d’un adult .És important saber també que totes les activitats del programa són gratuïtes i tenen les places limitades.

Per inscriure-s’hi, i obtenir més informació(horaris, què cal portar, lloc de trobada…) sobre les activitats, es pot visitar la web www.omnium.cat/bages-moianes, apropar-se a l’Espai Òmnium de Manresa(C/Sobrerroca, número 38) o trucar al 93 872 63 21.